La llegenda d’Otger Cataló, l’Excalibur català

El cartell del film

El cinema català feia molt de temps que necessitava un film com Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama. L’obra cinematogràfica el director de la qual és Joan-Frank Charansonnet –que també és un dels actors del film- és històrica, és èpica i té tocs de fantasia. Charansonnet, al costat de Miquel Sitjar, actor principal del film, feia temps, des de la seva època d’estudiants, somiaven de fer un dia un film que narrés els orígens de la nació catalana, un Excalibur o un Braveheart català. I finalment han aconseguit fer realitat el seu somni. Pàtria és un film èpic ambientat en la naixent Catalunya en època medieval, quan bona part del país restava en mans sarraïnes, que de ben segur que agradarà a tothom que va vibrar amb l’esmentada Braveheart i a tots els fans catalans de la cèlebre sèrie de fantasia Joc de Trons.

Els darrers mesos han anat apareixent diversos tràilers oficials del film en els quals es poden veure escenes que t’arriben al cor, lluites èpiques, aparicions màgiques, i paisatges corprenedors del Pirineu català, tot plegat de la mà de grans actors del país com l’esmentat Miquel Sitjar –en el paper del protagonista d’Otger Cataló-, Boris Ruiz, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Miquel Gelabert, l’actor marroquí Alí El Aziz i el mateix director Joan-Frank Charansonnet.

Miquel Sitjar és Otger Cataló

El film tindrà la seva preestrena el dia 5 de juny en el Festival Internacional de Cinema en Català de Roda de Berà i el 24 de maig a Madrid, en la 1a Mostra de Cinema Català de la capital d’Espanya. El film s’estrenarà a una trentena de cinemes comercials de Catalunya el divendres 9 de juny i el 18 de juny clausurarà el Festival de cinema Sant Cugat Fantàstic d’aquesta ciutat del Vallès Occidental.

Hem de dir que el 20 de maig Pàtria va ser premiada amb el guardó de millor film de parla no anglesa en l’International Film Festival de la ciutat occitana de Niça. En aquest certamen Pàtria havia estat nominada a dos premis més: el de millor director de parla no anglesa (Joan-Frank Charansonnet) i el de millor actor protagonista de parla no anglesa (Boris Ruiz).

El film també serà exhibit a Le Marché du Film del Festival de Canes.

L'element fantàstic és present al film

Cal dir que el guió del film –a càrrec del mateix Charansonnet i de Pau Gener i publicat per l’editorial la Vocal de Lis- es pot trobar a les llibreries en format llibre. De fet, per Sant Jordi va ser un dels llibres més venuts en català.

El film narra la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama, una història que apareix en textos medievals i que es remunta molt enrere en el temps, en les boires de la Catalunya de l’Alta Edat Mitjana, en els inicis de la Reconquesta catalana, en la lluita dels primers catalans contra els sarraïns. El film va endavant i enrere en el temps, mostrant les aventures d’Otger Cataló i els seus nou barons i com, segles després, al segle XV, el monjo Pere Tomic posa per escrit aquesta història en el monestir de Sant Llorenç, al Berguedà.

Fa temps que tinc moltes ganes de d’anar al cinema per poder gaudir d’aquest film, tot un rara avis en la cinematografia catalana, la qual no té gaire tirada cap al cinema èpic i d’aventures. N’estic segur que Pàtria –un film que no ha rebut ni un cèntim de diners públics i que s’ha finançat exclusivament amb capital privat i mitjançant el micromecenatge- sacsejarà el panorama cinematogràfic català. Cal que anem al cinema a gaudir d’una excel·lent història d’aventures i per donar suport a una iniciativa pionera en el nostre cinema. Perquè cal que tothom sàpiga que els catalans també podem fer cinema d’aventures en la nostra llengua.

"Pàtria" és un film èpic i d'aventures en català

I si voleu conèixer l’indret on Otger Cataló i els seus nou barons de la fama van fer el seu mític jurament, cal que aneu al santuari de Montgrony, al municipi de Gombrèn, al Ripollès, un indret meravellós, en plena natura, voltat de muntanyes i de la màgia de les llegendes fundacionals de Catalunya.

Podrem gaudir de Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama al cinema del Teatre de Lloret de Mar els dies 9, 12 i 13 de juny a les 21:00 h, presentada per l’Espai Setè Art. El 9 de juny, actors i membres de l’equip tècnic seran presents a l’estrena. Hi anireu? Jo no m’ho perdré per res del món!

Entrevista a Marc Martorell. La lluita per publicar fantasia èpica en català

Fa un parell d’anys vaig llegir el llibre de relats “Catalunya mítica” (Orciny Press, 2015), un recull de narracions de fantasia i ciència ficció de diversos autors inspirades en les llegendes, els mites i la història de Catalunya.

Entre aquests relats n’hi havia un de fantasia èpica, “Tymbala Erdal Vrük”, l’únic de fantasia èpica de tot el llibre, del joveníssim autor –historiador de formació- Marc  Martorell Escofet. El relat s’inspira en el mite del Timbaler del Bruc i s’esdevé en un món fantàstic creat per la imaginació d’aquest escriptor. El cert és que el relat em va agradar, per la història i sobretot per la riquesa i la complexitat del món creat per l’autor i per l’original sistema de màgia que s’hi pot entrellucar.

En Marc té publicada aquesta narració i una altra, “La Terra de l’Aigua Sòlida”, que apareix en el número 2 de la revista “Inèdits”, i que també s’esdevé en aquest mateix món.

El cert és que en llengua catalana no hi ha cap escriptor consolidat que hagi volgut centrar la seva obra literària en el gènere de la fantasia èpica. Cap de consolidat, almenys. En Marc –i un servidor que administra aquest blog- té aquest projecte i a poc a poc el vol convertir en una realitat.

Us deixo amb la petita entrevista que li vaig fer fa uns mesos i que fins avui no he pogut publicar. Tingueu en compte en Marc i, si podeu, llegiu els seus relats publicats.

Fèlix Rabassa: Quan fa que escrius?

Marc Martorell: Sempre he tingut ganes d’explicar històries. No va ser fins els setze anys que no se’m va acudir que podia fer alguna cosa més que llegir. Fou aleshores quan vaig pensar que jo també podria escriure alguna bona història.

F.R.: Quantes novel·les tens escrites?

M.M.: De moment una. Va ser una de les primeres coses que vaig crear seriosament i porta per títol “Cròniques de l’Arxiu: Mascarada”. És una novel·la que parla de la cerca del coneixement i la llibertat, una història de fantasia èpica amb referents mediterranis, per descomptat! Vaig trigar uns dos anys per escriure-la, entre el disseny del món on es desenvolupa, els pobles que l’habiten i la història mateixa de la novel·la. Tanmateix, encara no està publicada. Veient-ho en perspectiva i amb tot allò que he après posteriorment, no és una creació gaire bona, hehe... Tot i això, potser algun dia hi retorno, perquè el món que vaig crear m’agrada i crec que se li pot treure força suc!

F.R.: I relats?

M.M.: De relats seriosos n’he escrit dos, tots dos publicats. Un és “Cròniques de l’Arxiu: la Terra de l’Aigua Sòlida”, publicat al número 2 de la Revista Inèdits. L’altre és “Tymbala Erdal Vrük”, publicat a l’antologia “Catalunya Mítica” de l’editorial Orciny Press.

F.R.: Ens en vols parlar?

M.M.: “La Terra de l’Aigua Sòlida” va ser el meu primer relat seriós publicat. El vaig escriure més o menys quan estava acabant “Mascarada” i amplia una mica el lore (el coneixement del món) de “Cròniques de l’Arxiu”. És ambientat uns tres-cents anys abans d’allò que passa a la novel·la i tracta sobre la descoberta d’un nou continent i el primer contacte de civilitzacions completament diferents. “Tymbala Erdal Vrük”, en canvi, el vaig escriure després d’acabar –i rellegir unes quantes vegades- “Mascarada”. Estava una mica frustrat perquè no em publicaven enlloc la novel·la i vaig decidir provar sort escrivint relats. Em vaig presentar a la convocatòria d’Orciny Press, que demanava que reimaginéssim mites catalans, i vaig pensar que el del Timbaler del Bruc seria genial. El vaig repensar completament, agafant la base mediterrània i mitològica catalana –bastant basada en la suposada bruixeria musulmana i la manca de comprensió entre pobles- i vaig crear tot un nou món. Potser va ser justament per això que, rellegint-lo quan ja va ser publicat, vaig poder entendre la crítica que se li havia fet per part de lectors i lectores: que la història no acabava d’aixecar el vol. Volia explicar massa coses en massa poques pàgines! Però estic content d’haver intentat trencar l’estereotip del clàssic món fantàstic medieval que mira cap a l’Europa central i del nord.

F.R.: Ens vols explicar alguna cosa més d’aquest món que has creat i estàs creant?

M.M.: Ara mateix estic escrivint una novel·la autoconclusiva –o això espero!- en la qual intento que es reflecteixi tot allò que he après aquests anys escrivint i cercant editorial per als meus relats. Encara és una mica prematur explicar de què anirà la història, però t’asseguro que hi ha màgia, batalles entre entitats divines i dilemes morals que espero que agradin si algun cop me l’acaben publicant. Té, també, el seu propi món i els seus propis pobles, i també m’agradaria que trenqués amb la fantasia èpica medievalista de la qual tant estic cansat. El món que he creat és en plena era industrial, amb canvis en la societat, però també estic intentant que no segueixi l’eurocentrisme que tant caracteritza el gènere. Si ho aconseguiré o no ja ho veurem, però les intencions també compten, a l’hora d’escriure!

F.R.: Moltes gràcies, Marc, per haver atès l’entrevista de Cròniques de Neopàtria!