 |
| Portada del llibre. |
En aquest post
de Cròniques de Neopàtria us vull parlar d’una novel·la que no és de fantasia
èpica, tot i que forma part d'un gènere literari semblant. Es tracta del “Tirant lo Blanch” de l’escriptor valencià Joanot
Martorell, en una versió moderna que acaba d’ésser publicada. I perquè en vull
parlar a Cròniques? Doncs perquè el Tirant és una novel·la cavalleresca, un
gènere del qual n’ha begut a pleret la literatura fantàstica contemporània.
Tots sabem que la fantasia èpica es nodreix dels ambients medievals i el Tirant
no n’és pas una excepció. I més endavant donaré més raons que justifiquen que
n’hagi fet la ressenya en un blog de fantasia èpica.
L’editorial
valenciana Llibres de la Drassana ha tingut el gran encert de revisitar la més
gran de les novel·les de la literatura catalana i europea medievals, el Tirant.
I ho ha fet versionant-lo de forma resumida, en llenguatge modern i segons la
norma valenciana de la llengua catalana. La versió ha anat a càrrec del
periodista i escriptor Josep-Vicent Miralles i amb les magnífiques
il·lustracions de l’artista de Vila-Real Paula Bonet.
 |
| Imatge treta de l'Instagram de Paula Bonet |
El Tirant és una
novel·la escrita pel cavaller i escriptor valencià Joanot Martorell la segona
meitat del segle XV, una de les fites de la literatura cavalleresca europea. La
novel·la narra les aventures militars, cavalleresques i amoroses de Tirant lo
Blanch, un cavaller bretó que viu fets d’armes a Anglaterra, Sicília, l’Imperi
Bizantí i el nord d’Àfrica. Els experts en literatura diuen que Martorell es
basà en la vida de Roger de Flor, l’aventurer calabrès que serví els monarques
catalans a finals del segle XIII i principis del XIV i que guià l’expedició
dels almogàvers a l’Imperi Bizantí. I de ben segur que Roger d’Adià, l’heroi de
les Cròniques del Món Conegut de l’escriptor barceloní Jaume Fuster, la
trilogia de fantasia èpica per excel·lència de la literatura catalana, també
pren com a model el Tirant literari i fins i tot el Roger de Flor històric.
El Tirant pot
ésser considerat una novel·la fantàstica? Fa de mal dir. És ben cert que no hi
apareixen elements màgics, però l’ambientació cavalleresca i medieval i la
geografia semifantàstica del món del Tirant són dues raons de pes que fan que,
almenys per a mi, aquesta sigui una novel·la de fantasia històrica. Per
exemple, en el món del Tirant hi ha regnes reals amb ciutats que no hi
existiren mai. O hi veiem un fictici reialme de la Gran Etiòpia, regit per un
fictici rei Escariano, els límits del qual anaven de l’actual Algèria fins a
l’Índia, fet que no fou mai així.
Aquesta versió
del Tirant, de 120 pàgines i, com he dit, escrita en llenguatge modern i
seguint la norma valenciana de la llengua catalana, fa de molt bon llegir. La
novel·la no se’ns fa pesada en cap moment si volem endinsar-nos en la
mentalitat i el món cavallerescos medievals, un món regit per l’honor, l’amor i
la fe cristiana. Un món de bons (els cristians) i dolents (els sarraïns, que volen
conquerir els regnes cristians, però que poden arribar a convertir-se en bons
si renuncien a l’Islam i es fan cristians, com veiem cap al final de la
història). Les il·lustracions de Paula Bonet, plenes de sensibilitat i de
sensualitat, acaben de convertir aquest llibre en tota una obra d’art que ha de
figurar en un lloc de privilegi de les nostres biblioteques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada