“Top ten” (o "top quinze") de la fantasia èpica en català per a aquest Sant Jordi

Cròniques de Neopàtria té la sort de tenir una bona colla de lectors que ens segueixen, tan a nivell del blog com de la pàgina de Facebook. Un d’aquests seguidors és en Xavi Alti, el qual, fa uns dies, ens va donar una molt bona idea a l’hora de donar a conèixer llibres de fantasia èpica i gèneres semblants en llengua catalana. La seva idea era fer un “top ten” de novel·les de fantasia en català. I, tal dit, tal fet. Hem elaborat aquest “top ten”, que en realitat no és “ten” o deu, sinó “fifteen” o quinze, per donar als nostres seguidors, als seguidors de la fantasia èpica catalans, una sèrie d’indicacions i de consells a l’hora de regalar o autoregalar-nos algun llibre d’aquest gènere per aquest proper Sant Jordi.

Quins són els criteris que hem seguit a l’hora d’elaborar aquest “top ten” o "top quinze" de fantasia èpica en català?

1-    Criteri de qualitat: Les obres que hem triat són d’una innegable qualitat literària.

2-    Criteri cronològic: Es tracta d’obres que han estat publicades els darrers anys.

3-    Criteri de “trobabilitat”: M’acabo d’inventar una paraula. Ho sé. Suposo que m’entendreu. Hi ha moltes obres de fantasia en llengua catalana que són pràcticament introbables. Els llibres que incloc en aquesta llista els trobareu fàcilment a les vostres llibreries, o bé us els poden enviar a cercar a l’editorial amb facilitat.

Seguint el criteri cronològic anteriorment esmentat no hem inclòs a la llista els clàssics com J.R.R. Tolkien, Ursula K. LeGuin i Jaume Fuster, els nous clàssics traduïts al català com George R. R. Martin o la saga “Crònica de l’Assassí de Reis” de Patrick Rothfuss, o la fantasia èpica més “comercial” de Christopher Paolini, perquè ja tenen uns quants –o molts- anys. I si encara no els heu llegit, feu-ho.

No feu gaire cas de l’ordre d’aquests llibres a la llista. Cadascú té les seves preferències i faria el seu propi rànquing. El de Cròniques de Neopàtria és aquest tot i que també podria ser un altre.

Va, no ens emboliquem més i anem per feina!

-  Trilogia “El Mar Trencat”: “Mig Rei”, “Mig Món” i “Mitja Guerra”, de Joe Abercrombie:

En una terra on hi viu un poble molt semblant als antics víkings i on en el passat hi havia viscut els elfs el rei i el seu fill gran són assassinats. El fill petit del monarca –que té una malformació en una mà- iniciarà una lluita plena d’aventures i intrigues per venjar els seus parents morts i per recuperar el tron del regne del qual n’és el legítim hereu. El jove escriptor anglès Joe Abercrombie, un gran valor de la fantasia èpica internacional, a la trilogia “El Mar Trencat” (“Mig Rei”, “Mig Món” i “Mitja Guerra”), ens conta una història plena d’aventures, traïcions i creixement personal en un món dur dominat pels guerrers. Personalment, un servidor ha xalat moltíssim amb la lectura d’aquestes tres novel·les, que tenim la sort que han estat traduïdes al català per Mireia Alegre i Imma Estany i publicades per l’editorial Rosa dels Vents. Si no els teniu, compreu-vos-els tots tres. Són garantia de bona literatura i enorme plaer lector!

-  Trilogia “Kàrvadan” (“La llegenda de l’impostor”, “Sota l’ombra del drac de pedra” i “De la sang dels blaus”), de Carles Batlle:

La literatura catalana compta amb molt pocs autors que hagin volgut escriure fantasia. Un d’ells és el garrotxí Carles Batlle que, a més, ha escrit una trilogia anomenada “Kàrvadan”, “El somni de la llum blava” o “Les cròniques de Carr-Mor”, ambientada en un món paral·lel a l’Alta Garrotxa, Carr-Mor. En Pol Bàrsac, un jove idealista del nostre segle XXI, fugint de la policia, acaba anant a petar per accident al món de Carr-Mor, poblat per uns habitants que viuen en una edat semblant a l’antiga o a la medieval. La saga té elements de “El Senyor dels Anells”, de “El món perdut” i de “La màquina del temps”, entre d’altres referències literàries. A Cròniques de Neopàtria hem llegit de moment els dos primers llibres –editats per La Galera-, i ens han agradat molt. El tercer, “De la sang dels blaus” –editat per Llibres de Batet-, acaba de sortir al carrer i encara no el tenim. Esperem poder-lo ressenyar ben aviat. La trilogia “Kàrvadan”, una altra opció molt bona per aquest Sant Jordi, amb l’al·licient que donem suport als escriptors de fantasia en llengua catalana. A què espereu per anar-los a cercar a la llibreria?

-   “El drac de gel”, de George R. R. Martin:

Sí, sí, ho heu llegit bé. George R. R. Martin. I no és una novel·la de la saga de “Cançó de Gel i Foc”. I ha sortit al carrer aquest passat mes de març de 2016 en català! I ho hem d’agrair a l’editorial valenciana Bromera, que de la mà de la notable traducció d’Emma Piqué Buisan ens ofereix aquesta petita gran joia literària de l’autor nord-americà, publicada originalment el 1980. Sí, el 1980! El llibre el vaig trobar ahir casualment en una llibreria i el vaig llegir en una hora aproximadament, tot i que encara no l’he ressenyat a Cròniques de Neopàtria. Ho faré molt aviat. És una delícia! És un conte il·lustrat que ens parla de la curiosa amistat entre una nena que porta l’hivern a dins i un drac de gel, en un món imaginari que potser, l’any 1980, en la ment de George R. R. Martin, començava a prefigurar el Ponent o Westeros de “Cançó de Gel i Foc”. És un conte per a infants i no ho és. Llegiu-lo. No us en penedireu. I les il·lustracions de Luis Royo són molt més que excel·lents!

-   “El Gorg Negre”, de Margarida Aritzeta:

Un Montseny llegendari i màgic, medieval i mític, és l’escenari de l’aventura que viurà l’Alba, una noia del present que, com la Dorothy de “El màgic d’Oz”, va a parar sense voler-ho en un món paral·lel, en aquest cas aquest Montseny medieval i màgic, poblat de dracs, gegants, follets, goges, uns malèfics soldats sense rostre i un Nigromant –la influència de Tolkien aquí és ben clara- que des del castell de Montsoriu –la Torre Fosca de Mòrdor?- vol estendre el Poder Fosc arreu. Fantasy? Fantasia èpica? Fantasia històrica? Quina etiqueta podem posar en aquesta excel·lent novel·la de fantasia –editada per Estrella Polar- de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta? Us el recomanem sense cap mena de dubte!

-   “L’agulla i la noia adormida”, de Neil Gaiman:

L’editorial Empúries  l’any passat va editar aquesta obra –traduïda al català per Yannick Garcia- de l’escriptor de fantasia anglès Neil Gaiman i il·lustrada per Chris Riddell. Aquest llibre és un conte, tant per la seva extensió com per la seva temàtica. És un conte de fades oníric, tenebrós, inquietant i gens convencional, amb una princesa embruixada, una reina que s’ha de casar però que abans vol viure aventures, uns nans –tres, no pas set-, un castell meravellós, una maledicció que s’ha de trencar... Una petita obra d’art, una petita delicatessen d’un dels grans de la fantasia a nivell mundial que tenim la sort que ha estat traduïda al català. Un molt bon regal de Sant Jordi!

-   “Joc de Trons”, els còmics I, II i III:

Estrella Polar ha editat els còmics que es basen en la saga de “Cançó de Gel i Foc” de George R. R. Martin i en la sèrie “Joc de Trons”, que se’n deriva. L’adaptació literària a còmic ha anat a càrrec de l’escriptor de fantasia Daniel Abraham i els dibuixos són de Tommy Patterson. El traductor al català és en Xevi Solé. Els tres còmics són de molta qualitat i els gaudireu molt, de debò, sobretot si sou fans del Món de Gel i Foc creat per George R. R. Martin.

-   “Les bodes del diable”, de Pau Faner:

En Gladis París, un jove mercader lleidatà de finals del segle XIII, viurà una colla d’aventures per les terres de parla catalana i arreu de la Mediterrània per cercar la seva enamorada Maria, segrestada per diversos personatges poderosos i ben poc recomanables. L’ombra del Diable perseguirà arreu el jove Gladis i els seus familiars i amics per evitar els seus propòsits. Una deliciosa novel·la de fantasia històrica, plena de fantasmes, aparicions sobrenaturals, éssers monstruosos i possessions diabòliques de l’escriptor menorquí Pau Faner, editada per Proa. Una joia de la fantasia en català.

-   “Catalunya mítica”, diversos autors:

L’editorial Orciny Pressva tenir l’encert de publicar el passat 2015 un llibre de relats fantàstics de diversos autors inspirats en la mitologia i les llegendes catalanes. Els autors són poc coneguts o novells i pensem que aquest és un altre encert del llibre. Des de Cròniques de Neopatria ens han agradat sobretot dos relats. El primer és “Tymbala Erdal Vrük”, de Marc Martorell, un relat de fantasia èpica en un món en el qual la talassocràcia veli’e i l’imperi tàrnaca entren en col·lisió. Enmig d’aquest conflicte, l’Isdiris, un home posseïdor del do de la màgia del so, viurà una sèrie d’aventures. L’altre relat que ens ha agradat molt és “Llers, 1939”, d’Enric Bassegoda, una història de vampirs en aquest poble de l’Alt Empordà durant la desbandada de l’exèrcit republicà al final de la Guerra de 1936-1939.

-   “La música del silenci”, de Patrick Rothfuss:

Aquesta novel·la curta de Patrick Rothfuss s’esdevé al món de Temerant o els Quatre Racons de la Civilització, el món on es desenvolupen les aventures d’en Kvothe a la “Crònica de l’Assassí de Reis”, la saga de “El nom del vent” i “El temor d’un home savi”, tot i que no es tracta d’una novel·la d’aquesta saga. No hi apareix en Kvothe, només un sol personatge de la saga, l’Auri. Us en recordeu? Aquella amiga que viu en el seu Món Amagat, a les entranyes de la Universitat. És una novel·la estranya, ja us ho dic ara, i potser a molts us costarà d’entendre. Si esteu acostumats a aventures i grans esdeveniments, no hi trobareu res de tot això. Hi torbareu els sentiments, les manies, els fets quotidians de l’Auri. I ni un sol diàleg. L’edició ha anat a càrrec de Rosa dels Vents i la magnífica traducció és de Neus Nueno.

Aquí us els deixo. Aneu-hi pensant!!!!