“El drac de gel”, de George R. R. Martin

Darrerament, en el món de l’edició de fantasia èpica en llengua catalana m’emporto sorpreses ben agradables. No són moltes, no ens enganyem, però són moltes més que no pas fa uns quants anys. I, en el totalment advers context cultural, polític i social en el qual es troba la llengua catalana en els territoris d’on n’és pròpia, aquestes sorpreses ja són ben remarcables. I aquesta vegada la sorpresa ve del sud dels Països Catalans, d’Alzira, al País Valencià.

Edicions Bromera, dins la seva col·lecció Esfera, ens regala l’edició de “El drac de gel”, un petit conte per a infants de l’autor de “Cançó de Gel i Foc”, George R. R. Martin. Segurament que l’editorial valenciana ha pensat l’edició d’aquesta obra per al públic lector més jove. Tanmateix, es tracta d’un conte amb prou pes específic per no ésser considerat només literatura per a joves.

En primer lloc, hem de dir que, en principi, la història no s’esdevé al món del Ponent o Westeros de la “Cançó de Gel i Foc”. O sí. El conte va ser publicat originalment l’any 1980, uns quinze anys abans de la publicació de “Joc de Trons”, el primer llibre de la cèlebre saga. Potser aleshores ja es començava a prefigurar d’alguna manera el món de gel i foc en la ment del geni literari de Nova Jersey... Què ens pot fer pensar que sí? Doncs que en aquest conte hi apareix molt de gel. I dracs. I genets de dracs. Us sonen els Targaryen?

En tot cas, la història de “El drac de gel” s’esdevé en un món imaginari, potser inconcret –no trobem cap topònim, ni pobles, ni de ciutats, ni de rius, ni de muntanyes... només noms de persona-. L’Adara és una nena petita i solitària que viu a pagès amb el seu pare i el seu germà gran, nascuda a l’hivern i que porta l’hivern a dins seu. És una nena que és a l’hivern quan més bé es sent i és més feliç, tot jugant a la natura amb els éssers hivernals. Fins que un dia coneix un gran drac de gel...

Les il·lustracions per a aquesta obra, en les darreres edicions almenys en les llengües anglesa, catalana i castellana han estat il·lustrades pel dibuixant de fantasia espanyol Luis Royo, que coneixia pels seus treballs en portades de discos de metal. La seva feina en aquesta obra de George R. R. Martin és superba, magnífica. Les seves múltiples il·lustracions recullen a la perfecció el caràcter fantàstic de la història, l’esperit glaçat, hivernal del conte i ens transporten amb la imaginació cap a aquest món de fred conte de fades que ha creat l’escriptor.

No ens oblidem de fer menció de la traductora de l’obra a la llengua catalana, Neus Piqué Buisan, perquè moltes vegades els traductors, una part essencial en el procés d’edició d’un llibre escrit originalment en una altra llengua, són oblidats a l’hora de fer la ressenya dels llibres. A part que moltes vegades no són massa ben remunerats –per ser suaus- per fer la seva feina. Reivindiquem, doncs, la feina i la dignitat laboral dels traductors, també, i més en una literatura en dificultats com la catalana.

Què més us podem dir de “El drac de gel”? Que és un gran llibre, no pas en extensió però sí en qualitat literària i pel que fa les seves il·lustracions, i que no el podeu pas deixar escapar!