No diem res de nou
quan afirmem que la fantasia èpica és un gènere que gairebé no s’ha conreat en
la literatura catalana. Que conegui, només la trilogia de Jaume Fuster formada
per “L’illa de les Tres Taronges”, “L’anell de ferro” i “El Jardí de les
Palmeres”. I des del 2012 “El gorg negre” (Estrella Polar), de Margarida
Aritzeta, una prolífica escriptora que ha conreat des de la literatura infantil
i juvenil a la novel·la negra.
“El gorg negre” ens
situa en un Montseny màgic i imaginari, situat en un altre temps i en una altra
dimensió, un Montseny en el qual hi podem trobar personatges llegendaris i
històrics del nostre país, però també dracs, gegants, follets i goges i uns
malèfics soldats sense rostre que escampen arreu la mort i la destrucció. I un
Nigromant que des de Montsoriu vol estendre el Poder Fosc per tot el món conegut. L’Alba, una
adol·lescent del segle XXI, entrarà, a través del Gorg Negre, en aquest món,
tot cercant el seu germà, que fa anys va desaparèixer.
 |
| El castell de Montsoriu |
La novel·la és molt imaginativa, ens situa en un món
geogràfic que ja coneixem (el Montseny, Montsoriu, la Tordera, Breda, Sant
Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Blanes...), tot i que situat en una altra dimensió i en una
època medieval que no ha existit mai. Barreja fets i personatges històrics de
diverses èpoques amb d’altres de llegendaris i poua en la rica història i les
llegendes del Montseny i la seva comarca per crear un altre món que, tanmateix,
podem reconèixer. L’autora dóna molta importància als paisatges, a la
geografia, i els descriu de forma magistral. Sempre he pensat que una novel·la
de fantasia èpica amb poca presència i descripció de l’entorn natural (les
muntanyes, els boscos, els rius...) és una novel·la mancada de quelcom molt
important, una novel·la que no et transporta a un altre món. En canvi, penso que un dels
punts forts de “El gorg negre” és precisament que la novel·la trasllada el seu
lector a un altre món, a través de les seves descripcions. Així mateix, “El
gorg negre” posa en valor la nostra història i el nostre llegendari autòcton,
com a font d’inspiració per a la fantasia èpica, un fet que és molt positiu. Na
Margarida Aritzeta és una gran narradora i això es nota en aquesta novel·la,
molt ben escrita, en un català molt genuí (tot i petits detallets, sense gaire
importància, que no m’agraden, com l’ús de la paraula “vigia”, quan en català
tenim un mot ben nostre que vol dir el mateix, “guaita”).
 |
| El Montseny des del castell de Montsoriu |
En aquesta novel·la els personatges viatgen des del nostre món real,
del segle XXI, al món fantàstic que existeix de forma paral·lela al nostre. "El Gorg Negre" no és una novel·la de fantasia heroica que transcorre totalment en un món imaginari creat per
l’autor. Com ja va fer Tolkien, Le Guin, Rothfuss, Martin, i tants altres
autors de fantasia èpica. D’altra banda, crec que l’autora ha pensat més aquest llibre com a
novel·la adreçada als adolescents que no pas com a novel·la adreçada a tots els
públics. No es tracta pas, segons el meu criteri, d'una novel·la adreçada a tots els públics, també per al públic adolescent i jove.
En aquest sentit, trobo que fa molta, moltíssima falta una fantasia èpica nostrada que no vagi dirigida bàsicament al públic juvenil. Una fantasia èpica adreçada al públic adult però que, evidentment, també pugui ser llegida pel públic més jove. En canvi, na Margarida Aritzeta, com ja he dit abans, en aquesta novel·la crec que ho ha fet a l’inrevés, penso que ha escrit una novel·la juvenil que també pot ser llegida pels adults.
En aquest sentit, trobo que fa molta, moltíssima falta una fantasia èpica nostrada que no vagi dirigida bàsicament al públic juvenil. Una fantasia èpica adreçada al públic adult però que, evidentment, també pugui ser llegida pel públic més jove. En canvi, na Margarida Aritzeta, com ja he dit abans, en aquesta novel·la crec que ho ha fet a l’inrevés, penso que ha escrit una novel·la juvenil que també pot ser llegida pels adults.
Ja us he exposat
quins són els motius pels quals a un amant de la fantasia èpica li pot agradar
aquest llibre. I us afegiré algun altre motiu per comprar-lo i llegir-lo: és
fantasia èpica escrita originalment en català. Davant del galdós panorama
d’aquest gènere en la nostra llengua, aquest hauria de ser un motiu suficient
per comprar “El gorg negre”: donar suport a la fantasia èpica en català. A més,
com ja us he dit, és un llibre molt ben escrit, que ens endinsa en un món
imaginari creat a partir dels nostres propis referents, que ens demostra que no
cal anar a buscar a fora la matèria primera que ens pot fer falta per escriure
una novel·la de fantasia èpica.
Compreu-lo i,
sobretot, llegiu-lo. No us en penedireu!
Vull recordar-vos
també que “El gorg negre” té el seu propi blog, per si en voleu saber més:
