"Foc i sang", nova obra de George R. R. Martin

Atenció, fans de George R. R. Martin i del seu món de glaç i foc! El dia 20 de novembre vinent sortirà al carrer EN CATALÀ la nova obra de l’escriptor nord-americà situada en el món de “Joc de Trons”. Tanmateix, no es tracta de l’esperada sisena part de la seva mundialment coneguda saga “Cançó de Gel i Foc” sinó d’una obra independent que narra esdeveniments ocorreguts uns 300 anys abans de la història que tots coneixem.

Aquesta n’és la sinopsi:

“Segles abans que tinguessin lloc els esdeveniments que s'expliquen a «Cançó de gel i foc», la casa Targaryen, l'única dinastia de Senyors Drac que va sobreviure a la Maledicció de Valyria, es va assentar a l'illa de Rocadrac.

Us presentem el primer volum d'un total de dos en què l'autor de Joc de trons explica amb gran detall la història d'aquesta família tan fascinant: començant per Aegon I Targaryen, creador de l'icònic Tron de Ferro, i seguint per la resta de les generacions de Targaryens que van lluitar ferotgement per conservar el poder, i el tron, fins a l'arribada de la guerra civil que gairebé els va fer desaparèixer.

Què va passar realment durant la Dansa de dracs? Per què era tan perillós apropar-se a Valyria després de la Maledicció? Com era Ponent quan els dracs dominaven el cel? Aquestes i moltes altres són les preguntes a les quals respon aquesta monumental crònica, narrada per un culte mestre de la Ciutadella, que anticipa el conegut univers de George R.R. Martin.”

L’obra conté 85 il·lustracions inèdites de Doug Wheatley i és publicada en català per l’editorial Alfaguara

Il·lustració de Doug Wheatley

Il·lustració de Doug Wheatley

“La comanda”, d’Enric Crespi

Quan el llibre “La comanda”, d’Enric Crespi, es va publicar l’any 2013 ni tan sols me’n vaig assabentar. Una novel·la d’aventures, l’acció de la qual es desenvolupa en època medieval, concretament l’any 1299 –en un moment en que, com en cada canvi de segle, la gent tenia por que s’esdevingués la fi del món-, que narra el viatge d’un monjo i un guerrer pel nord de Catalunya cercant notícies d’estranyes de llums en els boscos i el cel nocturn hagués atret sense cap mena de dubte la meva atenció. I aquest és l’únic aspecte negatiu d’aquesta novel·la de l’escriptor banyolí Enric Crespi: va passar totalment desapercebuda per al gran públic. Ni tan sols la devien poder descobrir gaires adeptes de la novel·la d’aventures o de la ciència-ficció –perquè la història que narra “La comanda” barreja la novel·la històrica d’aventures amb tocs de ciència-ficció-. Com he dit, el fet que hagi arribat a poca gent és l’únic aspecte negatiu de “La comanda”. Ara explicaré perquè.

Es tracta d’una novel·la que de bon principi enganxa el lector, el manté en tensió tota l’estona, passant d’una aventura a una altra sense treva o bé amb petites treves que, tot i fer-te “relaxar” una mica de tantes aventures i misteris, es fan del tot amenes gràcies a la mestria literària de l’autor. De tant en tant, mentre van xerrant durant el seu viatge, els dos protagonistes s’expliquen l’un a l’altre històries i llegendes que tenen una o altra relació amb el que han anat vivint i amb les seves experiències vitals. Algunes d’aquestes narracions són llegendes reals, no se les ha pas inventat l’autor per a aquesta novel·la, però n’hi ha d’altres que no ho sabem. L’autor, n’Enric Crespi, és un gran expert en història i cultura medievals i els seus vastos coneixements en aquest camp apareixen reflectits contínuament per tot el llibre. Històries i llegendes, tal com hem dit, gastronomia, abillaments, armes de l’època –que l’autor coneix molt bé entre d’altres motius perquè en el passat va ser campió d’esgrima-, tot plegat fa que el món medieval que ens dibuixa l’autor a “La comanda” se’ns aparegui amb molta força i versemblança.

I els dos personatges principals, la “parella” de viatgers que protagonitzaran les aventures que s’esdevenen en aquesta història, estan molt ben caracteritzats. En Carolus és un monjo llec –un monjo que no ha estat ordenat prevere i no té totes les obligacions dels altres monjos- de Sant Pere de Rodes que rep una comanda o missió del pare abat del seu monestir: mirar d’esbrinar el veritable origen d’unes llums misterioses que s’han vist al cel nocturn i als boscos dels voltants de Vallfogona, prop de Ripoll. Acompanyarà en Carolus en la seva missió un soldat, un guerrer professional que no ha estat pas ordenat cavaller, però que té unes temibles dots en l’exercici de les armes. Es diu Perot Romaní i és home de confiança del bisbe de Girona. Els dos homes tenen un passat que anirem descobrint a mesura que anem avançant en la novel·la. I, al seu torn, tots dos personatges també ho aniran descobrint l’un de l’altre.

En Carolus és un monjo que tot i la seva profunda Fe en Crist es guia per una racionalitat, per un racionalisme inspirat en les seves lectures dels savis grecs de l’antigor. És un home que toca de peus a terra i no s’empassa les històries de bruixes, d’aparicions fantasmagòriques, de follets i d’esperits del bosc en les quals els pagesos catalans creuen fermament, arrelades a la terra d’ençà dels temps del paganisme. D’altra banda, en Perot Romaní sí que hi creu, en alguns d’aquests éssers llegendaris i mitològics, perquè és un home que tot i tenir una certa cultura té orígens humils i creu fermament en les creences d’origen pagà tan arrelades en la pagesia i les classes més baixes de la Catalunya medieval.

D’altra banda, en Carolus és un home de fe, culte, racional i educat però fins a cert punt circumspecte i el contacte que mantindrà durant tota l’aventura amb en Perot l’anirà obrint cada cop més. En canvi en Perot és un tabalot. És groller, malparlat, homòfob, xenòfob i “puter”, però també és divertit, intel·ligent, bona persona, atrevit i lleial. I tots dos acabaran formant un tàndem d’allò més curiós però ben compenetrat. Els seus diàlegs fins i tot ens faran riure, sobretot les sortides divertides d’en Perot. Dos personatges entranyables que acabarem estimant com si fossin de la família.

“La comanda” és un viatge per les comarques de Girona, que ens fa descobrir els bells paisatges del nord del Principat, sortint de ran de mar gairebé, a Sant Pere de Rodes i endinsant-se per l’Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà. I també és un viatge en el qual la set Conèixer i Saber, amb majúscules, dels dos personatges anirà creixent i creixent, en paral·lel amb la dels lectors que, a cada capítol, voldran conèixer i saber què passarà al següent capítol.

“La comanda” és una novel·la que ens mantindrà enganxats al llibre a partir de la seva primera pàgina i fins a la darrera. Ah, i sembla que, segons el web de l’editorial, serà la primera part d’una trilogia de ciència-ficció medieval!

Després de tot el que us he explicat, què espereu per llegir-la?

P.D: Ací us deixo l'enllaç al vídeo promocional del la novel·la.

Jaume Fuster, el pare de la fantasia èpica en català

El passat 31 de gener va fer vint anys de la mort de l’escriptor Jaume Fuster. Per recordar-lo a ell i a la seva obra Celobert publicarà una sèrie d’articles que esperem que siguin del vostre grat.

 

Jaume Fuster i Guillemó va néixer a Barcelona l’any 1945. De ben jove va començar a escriure i l’any 1972 va publicar un dels grans best-sellers de la literatura catalana: De mica en mica s’omple la pica. Altres grans obres seves són Tarda sessió contínua, 3,45, La corona valenciana, Sota el signe de sagitari, Quan traslladeu el meu fèretre i les tres novel·les de la saga Cròniques del món conegut (L’Illa de les Tres Taronges, L’anell de ferro, El Jardí de les Palmeres), entre d’altres.

En aquest primer article us parlarem del Jaume Fuster fascinat per la literatura fantàstica, el Jaume Fuster que va escriure les tres novel·les de fantasia èpica de la seva trilogia Cròniques del món conegut: L’Illa de les Tres Taronges, L’anell de ferro i El Jardí de les Palmeres.

Quines són les principals característiques d’aquest gènere literari, la fantasia èpica?

En primer terme, les històries de fantasia èpica s’ambienten en un món inventat per l’escriptor el qual, a més de ser habitat per éssers humans, es caracteritza per la presència d’éssers imaginaris procedents de la mitologia, com ara dracs, nans o elfs, per exemple. En aquest món la màgia hi és present i les societats humanes que el poblen viuen en un període del seu desenvolupament tecnològic semblant al de la nostra època antiga o medieval.

Les històries de fantasia èpica clàssica es caracteritzen per la presència d’un personatge principal –la majoria de les vegades és un noi jove o fins i tot un infant- que porta una vida tranquil·la fins que un fet extraordinari canvia del tot la seva vida i el converteix en protagonista d’una aventura per salvar el seu país o el seu món d’un poder malèfic que l’amenaça. L’obra de fantasia èpica més famosa de la literatura universal és la trilogia de novel·les El Senyor dels Anells, de l’escriptor anglès J. R. R. Tolkien.

Va ser precisament la lectura, sobretot, de El Senyor dels Anells, de Tolkien,  i d’altres obres de fantasia, l’espurna que va motivar Jaume Fuster, que fins aleshores havia conreat principalment la novel·la negra, a crear una gran història de fantasia èpica en la nostra llengua. L’escriptor barceloní va escriure durant una dècada la trilogia de novel·les que va titular Crònica del Món Conegut. Aquesta sèrie és formada per les novel·les L’Illa de les Tres Taronges (1983), L’Anell de Ferro (1985) i El Jardí de les Palmeres (1993), aquesta darrera guardonada amb el Premi Ramon Llull. D’aquesta manera, Jaume Fuster obria el camí de la fantasia èpica en llengua catalana, perquè ningú abans d’ell havia conreat aquest gènere en català.

Com hem dit, fou la lectura de Tolkien, d’altres autors, la recuperació del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i de la novel·la cavalleresca medieval allò que portà Jaume Fuster, segons va dir ell mateix, a escriure aquesta trilogia fantàstica. No en va Fuster cita petits fragments de El Senyor dels Anells i del Tirant al començament de dues de les novel·les.

Què diferencia el Fuster fantàstic de Tolkien? Mentre l’obra de Tolkien s’inspira en les mitologies del centre i el nord d’Europa, la cèltica i la germànica, i es desenvolupa en paisatges freds i boirosos, la fantasia èpica de Jaume Fuster s’esdevé en un món imaginari que pren com a referència la història, la cultura, la mitologia, les llegendes, el clima i la geografia dels Països Catalans i uns paisatges amb “lluminositat mediterrània”, tal com el mateix Fuster va explicar a Terenci Moix en el programa de TVE a Catalunya “Terenci a la fresca”, del 25 d’octubre de 1985. En aquesta mateixa entrevista Jaume Fuster explica que les seves novel·les de fantasia eren principalment d’aventures i s’esdevenien en un món imaginari que ell anomena “protohistòric”, és a dir, anterior a la nostra història.

Tal com explica a l’entrevista que li féu Rosa Pagès l’abril de 1996 (publicada per Margarida Aritzeta en el seu blog d’internet “Del llibre als dits, dels dits al llibre”), Jaume Fuster, amb aquesta trilogia de fantasia, pretenia reescriure al seu gust la història dels Països Catalans. Fuster s’inventa per a aquestes tres novel·les una història dels grans esdeveniments que és la que ell hauria volgut per als Països Catalans, una història de victòries contra la tirania i contra els invasors. Per a Jaume Fuster, les aventures de la seva trilogia són “purament el somni, la prova del mirall, el desig de mirar-se la realitat a través del mirall de la imaginació i capgirar la història. I com que la història dels meus Països Catalans no m’agradava, era una història de derrotes, de fracassos, etc, me la reinvento, em munto un món llegendari propi”.

 

Així, Jaume Fuster dedicà cadascuna de les seves novel·les a cadascun dels tres grans territoris dels Països Catalans, d’aquí que la saga sigui una trilogia. La primera novel·la la dedicà a Mallorca, que en aquest món imaginari s’anomena Illa de les Tres Taronges, llar del Reialme de Montcarrà. La segona novel·la, L’Anell de Ferro, s’esdevé al Consell de Batllies, un territori paral·lel al Principat de Catalunya. Finalment, la tercera novel·la ocorre en bona part en un territori anomenat El Jardí de les Palmeres, un País Valencià alternatiu i imaginari.

Hi ha molts paral·lelismes entre la història d’aquest món de fantasia i la dels Països Catalans reals. Per exemple, a L’Anell de Ferro, el Consell de Batllies és envaït per un exèrcit que ve de l’oest, d’un territori anomenat Ponent, equivalent a Castella. En aquesta mateixa novel·la la ciutat de Bròtil és durament assetjada pels ponentins i de la seva defensa se n’encarreguen els gremis de la ciutat... Us sona això? La ciutat, finalment, cau, com Barcelona el 1714. L’Alta Contrada de la novel·la és un territori envoltat de muntanyes on es desenvoluparà la resistència de la gent del Consell de Batllies contra els invasors ponentins, una comarca que s’assembla molt a la Cerdanya, on l’autor hi tenia les seves arrels familiars per part de mare. D’altra banda, al consell de Batllies hi ha una terra de volcans la ciutat principal de la qual s'anomena Òtol. Endevineu en quina ciutat i comarca del Principat s'inspiren?

Història, mitologia, toponímia, literatura, geografia i fins i tot gastronomia (les descripcions de plats de cuina en la trilogia fantàstica de Jaume Fuster són un altre dels ingredients que en fa molt plaent la lectura), tot plegat d’inspiració catalana i ben amanit amb una prosa excel·lent. Així és la trilogia fantàstica de Jaume Fuster, trilogia la reedició de la qual és molt urgent. Esperem que l’editorial que en tingui els drets s’hi posi ben aviat!

Article escrit per mi i publicat a la revista Celobert de la Costa Brava sud (Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar), en el seu número 158 corresponent al mes de febrer de 2018.

Sant Jordi! Top quinze de literatura fantàstica en català

Com ja vaig fer fa uns anys, ara que s’acosta la diada de Sant Jordi, he elaborat un top quinze de recomanacions -tan de novel·les independents com de sagues- d’obres de fantasia que podem trobar en llengua catalana, tan si són escrites originalment en la nostra llengua com si són traduccions d’altres llengües.

He fet servir dos criteris principals a l’hora d’elaborar aquesta llista. En primer lloc han de ser llibres que no sigui massa difícil de trobar, això tan si són novetats o llibres escrits els darrers anys com si són clàssics. És per això que incloc a la llista llibres de Tolkien en català –relativament fàcils de trobar en qualsevol llibreria- i en canvi no hi incloc llibres d’un altre clàssic de la fantasia com la traspassada fa poc Ursula K. LeGuin, els llibres de la qual en català ara mateix són gairebé introbables o els d’un clàssic català com Jaume Fuster, la trilogia Cròniques del Món Conegut (composada per L’illa de les Tres Taronges, L’Anell de Ferro i El Jardí de les Palmeres) del qual, ara mateix, malauradament, cal cercar en llibreries de vell.

No feu cas de l’ordre en el qual els he posat a la llista. El primer no vol pas dir que sigui el de més qualitat, almenys segons el meu criteri. Fixeu-vos que al costat del títol de cada llibre o saga de llibres hi he posat un d’aquests dos símbols: MF o F.

Si posa MF (que vol dir “molt fàcil”) vol dir que és molt fàcil de trobar, que és un llibre o una saga de llibres que trobareu en llengua catalana a la majoria de llibreries.

D’altra banda, si posa F (“fàcil”) vol dir que el trobareu en català a menys llibreries, i que segurament trobareu en llibreries especialitzades com Gigamesh o de Barcelona o Còmics 22 de Girona, i si no els trobeu en aquestes llibreries podeu demanar a la vostra llibreria de referència que us l’enviïn a cercar a l’editorial i de ben segur que en uns quants dies haurà arribat.

 

-El hòbbit, de J. R. R. Tolkien. (MF)

L’any 1937 J. R. R. Tolkien va publicar un conte que situà a la Terra Mitjana, un món inventat per ell mateix i inspirat en la mitologia nòrdica. Aquest relat llarg com una novel·la es diu simplement El hòbbit i narra les aventures d’en Bilbo Saquet –un hòbbit de la Comarca-, el màgic Gàndalf i una companyia de tretze nans liderats per en Thorin Escut-de-roure, els quals començaran un llarg viatge cap a l’est ple d’aventures en cerca del gran tresor que el drac Smaug posseeix a les entranyes d’Érebor, la Muntanya Solitària. Aquesta novel·la, al costat de El Senyor dels Anells del mateix autor, és la primera pedra dels fonaments de la literatura fantàstica contemporània i en llengua catalana la podem gaudir gràcies a la magnífica traducció de Francesc Pacerisas.

 

-Trilogia El Senyor dels Anells, composada per les novel·les La Germandat de l’Anell, Les dues torres i El retorn del rei, de J. R. R. Tolkien. (MF)

El Senyor dels Anells és, al costat de El hòbbit, el clàssic dels clàssics de la literatura fantàstica universal, una història que ha meravellat milions de persones de diverses generacions i que ha despertat el gust per la lectura en molts joves lectors. Un Mal antic s’ha despertat a la Terra Mitjana. Aquest Mal resideix en un màgic Anell Únic –que casualment va anar a parar a les mans del hòbbit Frodo- que fou forjat milers d’anys enrere i que si cau en mans de Sàuron, el Senyor Fosc, li donarà tot el poder per dominar les races lliures de la Terra Mitjana. El màgic Gàndalf, en Frodo, en Sam i una colla de representants d’homes, elfs i nans miraran d’impedir que Sàuron aconsegueixi l’Anell. Com a El hòbbit l’autor de la traducció al català de El Senyor dels Anells és Francesc Parcerisas, que ha estat considerat un dels millors traductors de Tolkien a qualsevol altra llengua.

-Trilogia inacabada Crònica de l’Assassí de Reis, composada per El nom del vent i El temor d’un home savi, de Patrick Rothfuss. (MF)

Aquesta trilogia (encara!!!) inacabada de l’escriptor nord-americà Patrick Rothfuss és una veritable delícia de la fantasia èpica contemporània. Fa ben poc que m’he rellegit tots dos llibres (El nom del vent i El temor d’un home savi, d’editorial Plaza Janés, Rosa dels Vents) i he pogut tornar a assaborir encara millor les aventures d’en Kvothe, un jove artista itinerant de raça edena ruh, estudiant, músic, aprenent de bruixot, conseller de nobles... que vol saber qui són els xandrian i es vol venjar d’ells. Si no us heu llegit aquestes dues gegantines joies de la fantasia actual, traduïdes al català per Neus Nueno i Ernest Riera, aneu corrents cap a la llibreria a comprar-les!!!

-Mites nòrdics, de Neil Gaiman. (MF)

Aquest passat 2017 ens ha portat la publicació del darrer llibre de l’escriptor de fantasia anglès Neil Gaiman. Es tracta de Mites nòrdics, que ha estat publicat en català per Catedral Books amb traducció d’Anna Llisterri. Gaiman aquí ens explica a la seva manera i amb la seva excel·lent prosa unes quantes, les bàsiques, històries dels déus de la mitologia nòrdica, enllaçades com si fossin diversos capítols d’un sol relat. En aquesta història hi apareixen Odin, Thor, Loki, Frey, Balder o Heimdall, així com éssers mítics com el llop Fenrir o la serp gegant de Midgard. Mites nòrdics és un llibre d’aquells que et fan volar la imaginació, en aquest cas cap a les immenses sales glaçades dels déus escandinaus i cap a paisatges eternament nevats que els déus, monstres i herois converteixen en l’escenari de les seves aventures.

-Trilogia El Mar Trencat, composada per les novel·les Mig Rei, Mig Món i Mitja Guerra, de Joe Abercrombie. (MF)

En una terra on hi viu un poble molt semblant als antics víkings i on en el passat hi havien viscut els elfs el rei i el seu fill gran són assassinats. El fill petit del monarca –que té una malformació en una mà- iniciarà una lluita plena d’aventures i intrigues per venjar els seus parents morts i per recuperar el tron del regne del qual n’és el legítim hereu. El jove escriptor anglès Joe Abercrombie, un gran valor de la fantasia èpica internacional, a la trilogia El Mar Trencat (Mig Rei, Mig Món i Mitja Guerra), ens conta una història plena d’aventures, traïcions i creixement personal en un món dur dominat pels guerrers. Personalment, un servidor ha xalat moltíssim amb la lectura d’aquestes tres novel·les, que tenim la sort que han estat traduïdes al català per Mireia Alegre i Imma Estany i publicades per l’editorial Rosa dels Vents. Si no les teniu, compreu-vos-les totes tres. Són garantia de bona literatura i enorme plaer lector! A més dels llocs que us he comentat abans podreu trobar fàcilment aquesta trilogia a les llibreries Abacus.

-Heptalogia inacabada Cançó de Gel i Foc, composada de moment per Joc de Trons, Xoc de reis, Tempesta d’espases, Festí de corbs i Dansa amb dracs, de George R. R. Martin. (MF)

Què hem de dir de la saga de fantasia èpica per excel·lència del segle XXI? Una sèrie de televisió d’èxit increïble, cinc novel·les (fins ara) que són cinc monuments de la literatura fantàstica actual, milions de seguidors arreu del món... Però sobretot personatges brillants, girs argumentals sorprenents i alhora coherents, un món fantàstic amb reialmes, pobles, religions, éssers fantàstics, una màgia que va apareixent puntualment al llarg de les cinc novel·les, una guerra civil entre cases reials que recorda la Guerra de les Dues Roses que es va esdevenir a l’Anglaterra medieval, un Mur de Glaç màgic (inspirat pel Mur d’Adrià que els romans van construir a l’antiga Gran Bretanya per separar Roma dels pobles salvatges) que separa la civilització de la barbàrie i els monstres... Una història molt i molt sucosa que tenim la gran sort de tenir publicada en català per Alfaguara i traduïda per l’equip format per Mercè Santaulària, Esther Roig, Anna Llisterri, Imma Estany i Mar Albacar.

-La Pedra de la Llum, de Carles Vilar. (F)

El passat 2017 va veure la publicació de tot un rara avis, una novel·la de fantasia èpica escrita originalment en català. L’agosarat escriptor de la novel·la es diu Carles Vilar, és de la Garriga (el Vallès Oriental) i ja ens ha avisat que d’aquí a un temps publicarà la segona part d’aquesta obra, que serà una trilogia.

I de què va, “La Pedra de la Llum”? La novel·la s’esdevé a Khorluith (que vol dir “terra de les pedres”), una gran illa-continent creada pels déus, habitada per humans i per narthorim, una raça semblant a l’humana però d’éssers més alts i forts, i pels descendents de la barreja de totes dues races o espècies. A Khorluith també hi ha dracs, trols i altres éssers sense nom, alguns dels quals potser encara no apareixen en aquesta primera novel·la. I també hi ha màgics, com Eranthur, un dels grans protagonistes de la història. Alguna cosa dolenta es mou al sud de Khorluith i caldrà fer-hi front. Hi ha un mag, Eranthur, i un jove amant de la història antiga i de les llegendes ancestrals, en Gnefuos, que encapçalaran la lluita contra aquest mal. Si llegiu La Pedra de la Llum de ben segur que hi quedareu enganxats. Us hi atreviu?

-Trilogia Kàrvadan (La llegenda de l’impostor, Sota l’ombra del drac de pedra i De la sang dels blaus), de Carles Batlle. (F)

La literatura catalana compta amb molt pocs autors que hagin volgut escriure fantasia. Un d’ells és el garrotxí Carles Batlle que, a més, ha escrit una trilogia anomenada Kàrvadan, El somni de la llum blava o Les cròniques de Carr-Mor, ambientada en un món paral·lel a l’Alta Garrotxa, anomenat Carr-Mor. En Pol Bàrsac, un jove idealista del nostre segle XXI, fugint de la policia, acaba anant a petar per accident al món de Carr-Mor, poblat per uns habitants que viuen en una edat semblant a l’antiga o a la medieval. La saga té elements de El Senyor dels Anells, de El món perdut i de La màquina del temps, entre d’altres referències literàries. A Cròniques de Neopàtria hem llegit tota la trilogia, els dos primers llibres de la qual són editats per l’editorial La Galera, i el tercer, De la sang dels blaus, és editat per Llibres de Batet. La trilogia Kàrvadan és una altra opció molt bona per aquest Sant Jordi, amb l’al·licient que donem suport als escriptors de fantasia en llengua catalana. Aquests llibres segurament els haureu de demanar que la vostra llibreria de referència us els enviï a cercar a l’editorial. Ara mateix és complicat que els trobeu a les llibreries, però no són pas introbables.

-El drac de gel, de George R. R. Martin. (F)

Sí, sí, ho heu llegit bé. George R. R. Martin. I no és una novel·la de la saga de Cançó de Gel i Foc. I va sortir al carrer l’any 2016 en català! I ho hem d’agrair a l’editorial valenciana Bromera, que de la mà de la notable traducció d’Emma Piqué Buisan ens ofereix aquesta petita gran joia literària de l’autor nord-americà, publicada originalment el 1980. Sí, el 1980! Aquets llibre és una delícia! És un conte il·lustrat que ens parla de la curiosa amistat entre una nena que porta l’hivern a dins i un drac de gel, en un món imaginari que potser, l’any 1980, en la ment de George R. R. Martin, començava a prefigurar el Ponent o Westeros de Cançó de Gel i Foc. És un conte per a infants i no ho és. Llegiu-lo. No us en penedireu. I les il·lustracions de Luis Royo són molt més que excel·lents!

-Els fills d’en Hurin, de J. R. R. Tolkien. (F)

Més Tolkien! Els fills d’en Hurin (Columna, 2007) és una joia del mestre de la fantasia publicada pel seu fill Christopher, amb traducció al català de Dolors Udina.

Segles abans de les històries de contades a El hòbbit i  El Senyor dels Anells, nans, homes i elfs lluitaven contra les forces del poder fosc a les guerres de Beleríand, contra el Senyor Fosc Morgoth. Hurin, un dels senyors dels Homes, fou un dels grans herois d’aquestes guerres, però després de la gran derrota d’elfs i homes a la batalla de les Llàgrimes Incomptables mai no tornà a la seva llar de la terra de Dor-lomin, on l’esperava la dona, na Morwen, el seu fill Turin i la seva filla Níenor. Dor-lomin va caure sota el domini dels Orientalencs, aliats del poder fosc de Mórgoth, i el petit Turin... però em sembla que ja estic explicant massa.

És una novel·la que ens endinsa en els orígens de la mitologia tolkieniana: amb un heroi que arrossega d’ençà de la seva naixença un destí terrible. Hi apareixen elfs, nans, orcs i un gran drac, cruel i poderós: el Glàurung. Una novel·la tràgica i fosca, plena d’episodis heroics, que ens pot recordar un drama wagnerià i que, a més, en la seva edició en català és magníficament editada. Tot un luxe per als amants de la fantasia heroica i del mestre Tolkien en particular.

-El Gorg Negre, de Margarida Aritzeta. (F)

Un Montseny llegendari i màgic, medieval i mític, és l’escenari de l’aventura que viurà l’Alba, una noia del present que, com la Dorothy de El màgic d’Oz, va a parar sense voler-ho en un món paral·lel, en aquest cas aquest Montseny medieval i màgic, poblat de dracs, gegants, follets, goges, uns malèfics soldats sense rostre i un Nigromant –la influència de Tolkien aquí és ben clara- que del castell de Montsoriu estant –la Torre Fosca de Mòrdor?- vol estendre el Poder Fosc arreu. Fantasy? Fantasia èpica? Fantasia històrica? Quina etiqueta podem posar en aquesta excel·lent novel·la de fantasia –editada per Estrella Polar- de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta? Us el recomanem sense cap mena de dubte!

-L’agulla i la noia adormida, de Neil Gaiman. (F)

L’editorial Empúries el 2015 va editar aquesta obra –traduïda al català per Yannick Garcia- de Neil Gaiman i il·lustrada per Chris Riddell. Aquest llibre és un conte, tant per la seva extensió com per la seva temàtica. És un conte de fades oníric, tenebrós, inquietant i gens convencional, amb una princesa embruixada, una reina que s’ha de casar però que abans vol viure aventures, uns nans –tres, no pas set-, un castell meravellós, una maledicció que s’ha de trencar... Una petita obra d’art, una petita delicatessen d’un dels grans de la fantasia a nivell mundial que tenim la sort que ha estat traduïda al català. Un molt bon regal de Sant Jordi!

-Joc de Trons, els còmics I, II i III. (F)

Estrella Polar ha editat els còmics que es basen en la saga de Cançó de Gel i Foc de George R. R. Martin i en la sèrie de televisió Joc de Trons que se’n deriva. L’adaptació literària a còmic ha anat a càrrec de l’escriptor de fantasia Daniel Abraham i els dibuixos són de Tommy Patterson. El traductor al català és en Xevi Solé. Els tres còmics són de molta qualitat i els gaudireu molt, de debò, sobretot si sou fans del Món de Gel i Foc creat per George R. R. Martin.

-Les bodes del diable, de Pau Faner. (F)

En Gladis París, un jove mercader lleidatà de finals del segle XIII, viurà una colla d’aventures per les terres de parla catalana i arreu de la Mediterrània per cercar la seva enamorada Maria, segrestada per diversos personatges poderosos i ben poc recomanables. L’ombra del diable perseguirà arreu el jove Gladis i els seus familiars i amics per evitar els seus propòsits. Una deliciosa novel·la de fantasia històrica, plena de fantasmes, aparicions sobrenaturals, éssers monstruosos i possessions diabòliques amb la prosa meravellosa de l’escriptor menorquí Pau Faner, editada per Proa. Una joia de la fantasia en català.

-Començar de zero i altres narracions, que conté el relat El Fermall del Rei Elf, de Fèlix Rabassa. (F)

Com sabeu, l’administrador d’aquest blog també escriu fantasia i, de moment, té un relat publicat, en el recull de relats d’aventures a la natura Començar de zero i altres narracions (Edicions Salòria), guanyadors del premi literari Guillem de Belibasta 2016. El Fermall del Rei Elf és el nom d’aquesta història que s’esdevé a les Terres Salvatges del continent de Pirènia, concretament al Surinyanès, una comarca habitada per pagesos procedents del comtat sobirà de Castellroig. L’heroi d’aquesta història, en Sau de Treviac, a qui anomenen el Caçaire, ha estat designat pel rei Berenguer “Sangdetrò” de Cairàs com la persona que haurà de recuperar el Fermall del Rei Elf. El fermall és una antiga relíquia màgica del reialme de Cairàs que ha estat robada del Palau Reial de Montardit, Cap i Casal del reialme, per un escamot de Cavallers de la Mort de l’Imperi de Saipan. En Sau viurà una sèrie d’aventures per recuperar el fermall: s’haurà d’enfrontar a simiots, ombres i a una bruixa terrible que s’amaga al castell que hi ha al cim del Quernegre. Fantasia èpica que s’inspira en Tolkien i en la mitologia, la història medieval i la geografia catalanes i occitanes. Segur que us agradarà!

Els altres relats del llibre són Començar de zero, La creu, El gatillop de Fàndols i La filla del mar. Dos d’aquests relats contenen elements fantàstics. Si voleu el llibre me’l podeu demanar personalment si m’envieu un correu electrònic a rabassa1976@gmail.com i us l’enviaré per correu ordinari o el podeu demanar a Edicions Salòria.