dimecres, 25 de juny del 2014

“El hòbbit: un viatge inesperat”, de Peter Jackson (DVD en català)



Es pot trobar el DVD de la primera pel·lícula de “El hòbbit: un viatge inesperat” en català! Això que hauria de ser un fet d’allò més normal, en l’anormal situació nacional, cultural i lingüística en que es troba el nostre país s’acaba convertint en un fet gairebé excepcional. Sobretot si tenim en compte que la segona pel·lícula de “El hòbbit” ni tan sols s’ha doblat al català. Però bé, la primera, almenys sí que es va doblar al català. El DVD que tinc me’l va aconseguir un amic a través de la seva subscripció a Cercle de Lectors. En aquest exemplar hi ha 3 discos: per a Blu-Ray, DVD i una nova còpia digital. Hi podem trobar material extra, com un vídeo de les localitzacions neozelandeses de la pel·lícula. Però els subtítols, desgraciadament, ens surten per defecte en castellà. Així mateix, la caràtula també és retolada en castellà: “El hobbit: un viaje inesperado”. Però bé, almenys tenim la opció de poder escoltar la versió doblada al català.

Després de l’èxit espaterrant de les tres pel·lícules de “El senyor dels anells” de Peter Jackson, el director neozelandès s’ha embrancat en la direcció de tres pel·lícules més sobre el meravellós món de la Terra Mitjana de J. R. R. Tolkien, aquesta vegada basades en la novel·la “El hòbbit”. La primera, de la qual en parlarem en aquest post, es subtitula “Un viatge inesperat”, la segona “La desolació de Smaug”, i la tercera “La batalla dels cinc exèrcits”.

És evident que d’ençà del gran èxit de les pel·lícules de “El senyor dels anells”, els seus autors han decidit seguir esprement el màxim de suc del món de Tolkien. Fer tres pel·lícules d’una sola novel·la com és “El hòbbit” ho considero una exageració. 

Si seguim al peu de la lletra la història d’en Bilbo (interpretat per Martin Freeman), en Gàndalf (Ian McKellen) i la companyia dels tretze nans d’en Thorin Escut-de-Roure (Richard Armitage) ens en podem adonar de seguida que la trama no dóna per a tant. Però després de veure el resultat de les dues primeres pel·lícules de “El hòbbit” veiem que Peter Jackson se’n surt molt bé de tot plegat. A “El hòbbit: un viatge inesperat” podem veure petites modificacions de la trama i com alguns personatges, com el mag Ràdagast, prenen un protagonisme que no tenien en la novel·la de Tolkien. Però, tanmateix, el resultat és del tot satisfactori.

Per exemple, es manté el to humorístic que pren la novel·la en algun dels seus moments, com el de l’arribada dels nans a casa d’en Bilbo. A més, la inclusió de flashbacks que ens serveixen per situar els fets precedents al moment en que transcorre la història és del tot coherent amb el ritme de la pel·lícula. Si hi podem objectar alguna cosa és que algunes (o moltes) escenes d’acció són massa exagerades. 

Veiem un Thorin Escut-de-Roure majestuós, com tot un hereu que és de la Corona del Rei de Sota la Muntanya, que arrossega un passat trist (les luctuoses morts del seu avi i el seu pare i l’exili forçat pel drac Smaug de tot el seu poble des d’Érebor fins a les llunyanes Muntanyes Blaves) i que s’imposa la tasca de recuperar l’antiga pàtria dels seus avantpassats i el gran tresor que encara s’hi amaga.

“El hòbbit: un viatge inesperat”, una gran pel·lícula que des d’aquí us recomano.

I per acabar, us poso dos enllaços al Youtube:

El primer, amb el tràiler de la pel·lícula, en català, evidentment:



El segon, amb la Cançó de la Muntanya Solitària cantada pels nans, també en català, és clar:

dimecres, 4 de juny del 2014

El heavy metal i la fantasia èpica. Les lletres de Sangtraït



El món de la fantasia èpica fa temps que es va convertir en una important font d’inspiració per a molts grups de rock dur i heavy metal en moltes de les seves varietats. Potser la primera d’aquestes bandes va ser Led Zeppelin. Algunes cançons d’aquest grup pioner del rock dur fan referència a l’obra de J. R.R. Tolkien.


Molt més endavant, amb l’aparició del power metal de la mà dels alemanys Helloween amb els seus discos “Keeper of the Seven Keys” (nom que fa referència a un fantàstic i misteriós guardià de les set claus), a la segona meitat de la dècada dels 80, moltes bandes basaran les lletres de les seves cançons en la fantasia èpica.

Els alemanys Blind Guardian introduïren la fantasia èpica de la mà d’autors com J.R. R. Tolkien, Robert Jordan, Michael Moorcock o George R. R. Martin. Blind Guardian, des de finals dels 80 fins avui ha creat tota una mística al voltant de les lletres de les seves cançons i de les portades dels seus discos, amb dracs, orcs, elfs, cavallers errants i trovadors de terres imaginàries. Els italians Rhapsody (avui Rhapsody of Fire o Luca Turilli’s Rhapsody) arribaren a crear els seus propis móns, que els serviren d’inspiració per a les lletres de les seves cançons: recordem àlbums memorables com “Legendary Tales” o “Symphony of Enchanted Lands”. Els també italians Domine han basat la seva lírica en les sagues d’Elric de Melniboné (de Michael Moorcock) i de Conan el Bàrbar (de Robert E. Howard). I moltes altres bandes de molts països com Freedom Call, Skylark, Nightwish, Evertale, Dragonland, Pathfinder... i això només pel que fa el power metal, segurament l’estil musical que més ha tendit a maridar la fantasia èpica i el metal.


Al nostre país i en la nostra llengua, fa una colla d’anys, els empordanesos Sangtraït també barrejaren la fantasia amb el seu rock dur i heavy metal. Molts de nosaltres encara recordem amb enyorança els temps de discos com “Contes i llegendes”. Segurament que aquest és el disc de Sangtraït on la fantasia èpica és més present. Per començar, la impressionant i fantàstica portada on hi apareix un unicorn sota la llum de la lluna, en un paisatge amb certa inspiració surrealista. 

La cançó “La Reina del Gel” és una interpretació del mite de Sant Jordi, un mite de fantasia èpica ben nostrat. El cavaller que lluita contra el drac maligne per l’amor d’una princesa, la Serina. Una part de la lletra de la cançó diu: “Parlen els vells d'una història d'amor / d’un cavaller enfrontat a un drac cec. / Llança a la mà, sobre un cavall d’acer / lluiten els dos per tenir dret / a l’amor de la Serina, Reina del Gel.” D’altra banda, “El país de Mondorcórovi” ens parla de “Un món imaginari on som menys que les bèsties, / on van sobre unicornis verges i dimonis”.


A l’àlbum “Els senyors de les pedres”, la cançó d’aquest títol ens parla d’aquests senyors: “Els seus ulls t’estan mirant / anem, ells ens estan esperant / foc, s’està cremant el castell / surt, es el senyal de la nit. / Volen que vinguis amb l’aire / quan faci fred / són els senyors de les pedres / et criden a tu.” Una lletra de reminiscències medievals, en la qual se’ns diu que “hem de guiar-nos pels ulls, / pels ulls foscos del falcó”. A la cançó “Temps passats” se’ns explica que “Va haver-hi un temps / que en els boscos hi vivia gent / va haver-hi un temps / de cavallers, dames i castells / va haver-hi un temps / que es cultivava la raó en el camp / joglars i reines / s’estimaven a la vora el mar”. La temàtica fantàstico-medieval de cavallers, dames i castells torna a aparèixer. El protagonista de la cançó diu: “Vull escoltar les melodies d'una flauta d’or / vull conquistar les noves terres de darrera el món”.

La banda actual Los Guardians del Pont, amb dos ex-membres de Sangtraït, reprèn en part, aquesta temàtica amb el seu treball “Sancta Sanctorum”. Llàstima que, almenys que jo conegui, no hi hagi altres bandes de metall que cantin en català (parlem de bandes amb una certa entitat), les lletres de les cançons de les quals es basin en la fantasia èpica. Si n’hi ha alguna i no la conec, agraïré que m’ho feu saber.

P.S.: Arrel de la publicació d'aquest article, un membre dels Icestorm m'ha fet arribar aquest enllaç on podeu escoltar el seu disc "Contes de la Vall de Glaç". Me l'he començat a escoltar i sona bé. Amb la col·laboració d'en Quim Mandado, cantant i baixista de Sangtraït i actualment de Los Guardians del Pont. Escolteu-lo:

Icestorm - Contes de la Vall de Glaç