Amb “Mig Rei” ja
vam dir que Joe Abercrombie havia escrit un llibre excel·lent i amb “Mig Món”,
segona part de la seva trilogia per a un públic young adult “El Mar Trencat”, podem dir que l’escriptor anglès ha
mantingut molt alt el nivell. L’editorial Rosa dels Vents segueix apostant per
la fantasia èpica i per traduir Joe Abercrombie a la nostra llengua, de la mà
de les traductores Mireia Alegre i Imma Estrany. Un pas més en el lent camí de
la normalització del gènere en llengua catalana. Diem que es tracta d’unes
novel·les dirigides a un públic young
adult, i sí, són llibres que poden ser llegits per nois i noies de catorze
anys en endavant, però també per adults. La violència característica de les
novel·les de Joe Abercrombie hi és present, però amb una intensitat molt més
baixa.
Doncs sí, l’autor
de Lancaster, amb el seu estil d’escriptura directe, amb capítols curts i poc
donat a les floritures, ens presenta, aquest cop, una història d’aventures amb
dues veus narratives, la de dos joves guerrers: una noia, l’Espina Bathu, una
guerrera letal i poc amistosa, i un noi, en Brand, un altre guerrer, jove i
tímid, que sempre cerca fer el bé i al qual no li agrada gens matar. Dos joves
que, tot compartint vaixell i aventures, s’acabaran enamorant. Abercrombie,
doncs, anirà introduint les veus narratives de tots dos alternant els capítols,
un per a cada protagonista.
En aquesta novel·la
Abercrombie ens narra el viatge que organitza el pare Iarvi –sí, en Iarvi, el
protagonista de “Mig Rei”, ara màxima autoritat religiosa del regne de
Gettland- vers els regnes que s’estenen a les ribes dels rius Diví i Renegat,
més enllà de les costes del Mar Trencat. El clergue hi cerca aliances que
ajudin la monarquia gettlandesa a enfrontar-se al totpoderós Alt Rei de Casa
Skeken. En Iarvi, doncs, enrolarà una tripulació de mariners i guerrers que
navegaran en un drakkar per les ribes del Mar Trencat i que remuntarà els rius
Diví i Renegat per arribar a les metròpolis de Kàlgiv i la Primera Ciutat, en
un viatge que ens recorda molt el dels guerrers i comerciants víkings –especialment
els suecs- que remuntaven els rius russos vers l’actual Ucraïna i l’Imperi
Bizantí.
Parlem ara del món
que Abercrombie ha creat per a aquesta trilogia, un món que no té, almenys
encara, un nom genèric. Sabem que a les ribes del Mar Trencat hi ha una sèrie
de regnes –Gettland, Throvenland, Vansterland, Sagenmarca...- la cultura i la
societat dels quals ens recorda molt la dels víkings. Fins i tot els noms de
regnes, ciutats i rius d’aquests regnes i d’altres indrets d’aquest món ens
recorden molt els del nostre món. Gettland ens recorda la Gottland sueca,
Roystock ens recorda la ciutat hanseàtica alemanya de Rostock, Strokom ens fa
pensar en la capital de Suècia, Estocolm, Kuskilde la danesa Roskilde, Smolod
la russa Smolensk, el riu Diví podria ser el Dvina i Kàlgiv ens recorda molt a
Kíev. D’altra banda, la geografia d’aquest món fantàstic s’assembla força o
molt a la de l’Europa septentrional i oriental. Què més podem dir d’aquest món?
Doncs sabem que és un món curull de ruïnes d’una antiga civilització èlfica que
es va extingir i que va donar pas a la Partició de la Deessa. La presència
d’aquesta antiga civilització i alguns elements que s’hi relacionen i que no
mencionaré han fet córrer per internet la teoria que aquest món creat per
Abercrombie no és una altra cosa que el nostre propi món en un futur
postapocalíptic, posterior a un cataclisme nuclear. Almenys això és el que diuen
de la trilogia “El Mar Trencat” alguns blogs en llengua anglesa... Personalment
veig poc “creïble” que l’autor hagi volgut mostrar unes societats medievals
postapocalíptiques futures gairebé idèntiques a les societats medievals del
passat que es van desenvolupar a cadascun dels territoris d’Europa que
apareixen “emmascarats” en aquesta trilogia. Perquè els suecs medievals del
futur haurien de reproduir exactament els mateixos vaixells amb els quals van
guerrejar i comerciar pels grans rius de l’Europa Oriental fa més de mil anys i
reproduir aquesta ruta comercial en un futur llunyà? No ho sé, potser sí que és
el que Abercrombie ha ideat –tanmateix, no hi ha cap escrit o declaració de
l’autor que ho confirmi-, però personalment em sembla massa rebuscat. No podria
ser simplement que l’escriptor s’hagués inspirat en la història i la geografia
per bastir un món fantàstic? De la mateixa manera que la història i la
geografia del Món Conegut de la trilogia “Cròniques del Món Conegut” de
l’escriptor barceloní Jaume Fuster conformen una terra fantàstica que és una
al·legoria dels Països Catalans... Bé, això només ho sap el mateix Joe
Abercrombie. Esperem que el secret ens sigui revelat en el futur...
I què m’ha semblat
a mi el llibre? Tenia unes expectatives molt altes perquè havia llegit
crítiques molt elogioses que el feien encara més bo que “Mig Rei”. Bé, segons
el meu parer potser no el supera però sí
que manté del tot el nivell. És una novel·la que, a mesura que en vas llegint
més pàgines, la vas trobant cada cop més interessant, divertida i emocionant.
Té moments veritablement memorables, grandiosos i èpics, durant el viatge pels
rius Diví i Renegat, així com també en altres moments, i la història d’amor
entre l’Espina i en Brand no es fa gens pesada ni sensiblera.
Deixeu-me que torni
enrere un moment. Un altre paral·lelisme amb la història antiga del nord
d’Europa que he trobat interessant –ara parla l’historiador- és l’intent per
part de l’Alt Rei d’introduir la religió de la deessa única en els regnes de
Gettland, Vansterland i Throvenland, de la mateixa manera que un altre
monoteisme, el cristià, es va anar introduint en terres escandinaves quan els
seus habitants encara professaven una religió politeista o animista.
Per contestar tots
els interrogants que se’ns han generat sobre el món de “El Mar Trencat” amb la
lectura de “Mig Món” haurem d’esperar que la tercera part de la trilogia,
“Mitja Guerra”, surti al carrer. Però tampoc haurem d’esperar massa temps,
perquè l’editorial Rosa dels Ventsja ha anunciat que el mes de gener de 2016 ja
la podrem trobar a les llibreries en la nostra llengua.
La saga de fantasia
i aventura de Joe Abercrombie continua... L’esperem amb moltes ganes!
