És una sort que, en un panorama literari com el nostre, el català, en el
qual la fantasia queda relegada com a gènere menor, menystingut i fins i tot
discriminat, hagi sortit al mercat una saga com la de “Les Cròniques de
Carr-Mor” –altrament anomenada “Kàrvadan” o “El somni de la llum blava”-, de
Carles Batlle (Editorial La Galera). I és una sort també que aquesta saga hagi
tingut l’acceptació editorial i de públic de la qual ha gaudit. “Les Cròniques
de Carr-Mor”, doncs, és una trilogia, de moment inacabada, els dos primers
volums –“La llegenda de l’impostor” i “Sota l’ombra del drac de pedra”- de la
qual ja s’han publicat. Esperem que ben aviat aparegui el tercer volum, en el
que, de ben segur que l’autor ja hi està treballant.
Ja vaig explicar en algun altre post d’aquest blog la sinopsi d’aquesta
saga. En Pol Bàrsac, un noi jove que ha participat a les protestes dels
indignats, al costat d’un company seu va a les muntanyes de l’Alta Garrotxa,
intentant travessar la frontera amb l’estat francès perquè el persegueix la
policia. Un cop allí acaba anant a petar a una mena de món paral·lel, on hi viu
una gent molt diferent de nosaltres, amb una cultura diferent, unes tribus
envoltades d’animals salvatges, paorosos, un univers, però, que comparteix la
mateixa geografia amb el nostre món, amb la Garrotxa dels nostres dies.
El món on va a parar en Pol s’anomena, en la llengua dels seus habitants,
Carr-Mor. El món de Carr-Mor creat per Carles Batlle no és un món de fantasia
èpica gaire convencional. No és com el Ponent de George R. R. Martin, ni com la
Terra Mitjana de J. R. R. Tolkien, encara que potser pugui compartir alguns
elements comuns amb els mons d’aquests dos autors. El món de Carr-Mor no
s’emmiralla, almenys aquesta és la meva opinió, en el món medieval europeu, com
sí que ho ha fet Martin a “Cançó de Gel i Foc”, Rothfuss a la “Crònica de
l’Assassí de Reis” o Tolkien a “El Senyor dels Anells”. El món de Carr-Mor i
llur saga literària potser deuen més coses a l’Arthur Conan Doyle de “El món
perdut” o a l’H. G. Wells de “La màquina del temps”, que no pas als clàssics de
la fantasia èpica. Les referències literàries i cinematogràfiques que apareixen
a les dues primeres novel·les de la trilogia de Carles Batlle et donen més
pistes de les influències de les quals ha begut l’autor català. M’imagino els
carmorians com una mena de barreja entre grecs clàssics i víkings que viuen en
un món prehistòric, en el qual es va extingir una civilització avançada a
l’antigor, de la qual encara en queden restes “arqueològiques”. Però les
referències a la religió dels habitants d’aquest món em fan pensar en les
religions precristianes monoteistes de l’Orient Mitjà.
Tots dos llibres estan escrits en primera persona i des de dos punts de
vista, el d’en Pol, que serà considerat pels carmorians Kàrvadan –una mena de
messies o superheroi que ha de salvar Carr-Mor d’una terrible plaga-, i el de
la Lia, cúnari (princesa) de la
ciutat de Mun-Bur.
La màgia en aquesta saga hi és present. La “màgia tecnològica”, podríem
dir, de la llum blava, però no en direm massa cosa per no avançar elements
argumentals de les novel·les.
D’altra banda, i com ja vam dir anteriorment en aquest blog, l’autor s’ha
basat en la geografia del nostre país, concretament en la de la Garrotxa per
crear el seu propi món. Fins i tot ha creat una sèrie de rutes excursionistes
que surten publicades al segon volum de la trilogia que et porten pels
diferents indrets de la Garrotxa/Carr-Mor on es desenvolupa la novel·la.
Es tracta d’una saga de fantasia adreçada a tots els públics, tot i que
potser més enfocada cap al públic adolescent i jove. Encara que són dues
novel·les on hi ha violència i sexe, cap d’aquests dos elements no és tractat,
ni de bon tros, amb la cruesa que ho podria fer George R. R. Martin, per
exemple, en els seus llibres. El fet que els principals protagonistes siguin
joves, inexperts, idealistes i en un procés d’aprenentatge vital reforça el
caràcter fins a cert punt juvenil de les novel·les. Però això no treu que
qualsevol aficionat a la fantasia i a les novel·les d’aventures, de l’edat que
sigui, es pugui sentir atrapat per les aventures d’en Pol, la Lia, en Kúlian,
la Burna...
Fantasia, aventures, acció i amor en un món nou i màgic per descobrir. Què
més voleu?
