dijous, 18 de desembre del 2014

Saga de “Les Cròniques de Carr-Mor”: “La llegenda de l’impostor” i “Sota l’ombra del drac de pedra”, de Carles Batlle



És una sort que, en un panorama literari com el nostre, el català, en el qual la fantasia queda relegada com a gènere menor, menystingut i fins i tot discriminat, hagi sortit al mercat una saga com la de “Les Cròniques de Carr-Mor” –altrament anomenada “Kàrvadan” o “El somni de la llum blava”-, de Carles Batlle (Editorial La Galera). I és una sort també que aquesta saga hagi tingut l’acceptació editorial i de públic de la qual ha gaudit. “Les Cròniques de Carr-Mor”, doncs, és una trilogia, de moment inacabada, els dos primers volums –“La llegenda de l’impostor” i “Sota l’ombra del drac de pedra”- de la qual ja s’han publicat. Esperem que ben aviat aparegui el tercer volum, en el que, de ben segur que l’autor ja hi està treballant.

Ja vaig explicar en algun altre post d’aquest blog la sinopsi d’aquesta saga. En Pol Bàrsac, un noi jove que ha participat a les protestes dels indignats, al costat d’un company seu va a les muntanyes de l’Alta Garrotxa, intentant travessar la frontera amb l’estat francès perquè el persegueix la policia. Un cop allí acaba anant a petar a una mena de món paral·lel, on hi viu una gent molt diferent de nosaltres, amb una cultura diferent, unes tribus envoltades d’animals salvatges, paorosos, un univers, però, que comparteix la mateixa geografia amb el nostre món, amb la Garrotxa dels nostres dies.

El món on va a parar en Pol s’anomena, en la llengua dels seus habitants, Carr-Mor. El món de Carr-Mor creat per Carles Batlle no és un món de fantasia èpica gaire convencional. No és com el Ponent de George R. R. Martin, ni com la Terra Mitjana de J. R. R. Tolkien, encara que potser pugui compartir alguns elements comuns amb els mons d’aquests dos autors. El món de Carr-Mor no s’emmiralla, almenys aquesta és la meva opinió, en el món medieval europeu, com sí que ho ha fet Martin a “Cançó de Gel i Foc”, Rothfuss a la “Crònica de l’Assassí de Reis” o Tolkien a “El Senyor dels Anells”. El món de Carr-Mor i llur saga literària potser deuen més coses a l’Arthur Conan Doyle de “El món perdut” o a l’H. G. Wells de “La màquina del temps”, que no pas als clàssics de la fantasia èpica. Les referències literàries i cinematogràfiques que apareixen a les dues primeres novel·les de la trilogia de Carles Batlle et donen més pistes de les influències de les quals ha begut l’autor català. M’imagino els carmorians com una mena de barreja entre grecs clàssics i víkings que viuen en un món prehistòric, en el qual es va extingir una civilització avançada a l’antigor, de la qual encara en queden restes “arqueològiques”. Però les referències a la religió dels habitants d’aquest món em fan pensar en les religions precristianes monoteistes de l’Orient Mitjà.

Tots dos llibres estan escrits en primera persona i des de dos punts de vista, el d’en Pol, que serà considerat pels carmorians Kàrvadan –una mena de messies o superheroi que ha de salvar Carr-Mor d’una terrible plaga-, i el de la Lia, cúnari (princesa) de la ciutat de Mun-Bur.

La màgia en aquesta saga hi és present. La “màgia tecnològica”, podríem dir, de la llum blava, però no en direm massa cosa per no avançar elements argumentals de les novel·les.

D’altra banda, i com ja vam dir anteriorment en aquest blog, l’autor s’ha basat en la geografia del nostre país, concretament en la de la Garrotxa per crear el seu propi món. Fins i tot ha creat una sèrie de rutes excursionistes que surten publicades al segon volum de la trilogia que et porten pels diferents indrets de la Garrotxa/Carr-Mor on es desenvolupa la novel·la.

Es tracta d’una saga de fantasia adreçada a tots els públics, tot i que potser més enfocada cap al públic adolescent i jove. Encara que són dues novel·les on hi ha violència i sexe, cap d’aquests dos elements no és tractat, ni de bon tros, amb la cruesa que ho podria fer George R. R. Martin, per exemple, en els seus llibres. El fet que els principals protagonistes siguin joves, inexperts, idealistes i en un procés d’aprenentatge vital reforça el caràcter fins a cert punt juvenil de les novel·les. Però això no treu que qualsevol aficionat a la fantasia i a les novel·les d’aventures, de l’edat que sigui, es pugui sentir atrapat per les aventures d’en Pol, la Lia, en Kúlian, la Burna...

Fantasia, aventures, acció i amor en un món nou i màgic per descobrir. Què més voleu?

dimecres, 10 de desembre del 2014

“El Hòbbit”, de J. R. R. Tolkien



Edició de la col·lecció "L'Esparver"
"En un forat a terra hi vivia un hòbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit, ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, però tampoc no era un forat sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un forat de hòbbit, cosa que significava comoditat". 

Així comença "El Hòbbit". Amb aquest inici la novel·la, la primera de J. R. R. Tolkien (1937), pot semblar un conte infantil. Bé, potser és veritat. Però també és moltes altres coses. 

M’explico. Molta gent ha criticat Peter Jackson per haver convertit “El Hòbbit”, un llibre que Tolkien va escriure per entretenir els seus fills, en una gegantina aventura èpica. I és curiós, perquè què és “El Hòbbit” si no una grandiosa aventura èpica i fantàstica d’un grup de nans que volen recuperar el regne dels seus pares i els seus avis de les urpes d’un drac –Smaug- malèvol, a més de gegantí? Però avui no parlarem de cap de les pel·lícules del director neozelandès.

“El Hòbbit” és una novel·la que ens conta un viatge iniciàtic d’un hòbbit, una raça d’homes petitons que viuen en un territori de la Terra Mitjana anomenat la Comarca. Aquest hòbbit, en Bilbo Saquet, mai no s’hagués imaginat que sortiria de la seva estimada Comarca, potser ni tan sols dels dominis del seu casal, l’Atzusac. Però en Bilbo Saquet serà un dels protagonistes, potser el protagonista principal, d’una de les més grans epopeies que mai hagi viscut la Terra Mitjana: el Quest d’Érebor. La fal·lera amagada dins el racó més pregon de l’ànima d’en Bilbo per conèixer nous països i noves terres s’acaba imposant a la part més “casolana” i conservadora de la seva personalitat. Recordem que a en Bilbo, “Els mapes el fascinaven, i al vestíbul hi tenia un gran mapa del País Rodó amb totes les seves passejades favorites marcades amb tinta vermella” (pàgina 26 de l’edició de L’Esparver-La Magrana, 1993).

Aquesta també és una novel·la sobre l’amistat i la lleialtat, tan entre en Bilbo i els nans com dels tretze nans entre ells. En Thorin “Escut-de-roure” vol recuperar llur regne per al seu poble. Però hi apareixen altres sentiments no tant nobles, com l’avarícia per la possessió de l’Arkenstone, “el Cor de la Muntanya”, una pedra preciosa com cap altra a la Terra Mitjana, així com del tresor de Smaug.

Mapa de les Terres Salvatges
L’eterna lluita entre el Bé i el Mal és present, com a tota l’obra de Tolkien, a “El Hòbbit”. Sàuron, el Nigromant, reapareix amb nova força a la fortalesa embruixada de Dol-Guldur, situada al Bosc Verd, forest gegantina la qual pren el nom de Bosc Negre d’ençà que el Mal se n’ha emparat. Els pobles lliures de la Terra Mitjana s’enfrontaran al poder fosc de Sàuron i els seus servents.

La cerca del tresor del drac per part dels nans és un element tret de la mitologia nòrdica. Els nans, segons els pobles germànics, eren una raça d’homes petits i rabassuts que habitaven les pregoneses de la terra, fent de minaires, cercant or i pedres precioses, i els dracs són un altre element de la mitologia nòrdica –també oriental- que en l’imaginari tolkienià s’assimila al Mal.

Mapa de Thror

Ara que s’estrenarà la tercera part de la saga cinematogràfica de “El Hòbbit” és bo recordar aquesta novel·la èpica en la qual s’ha basat, tot recordant que la podem trobar en llengua catalana a qualsevol –o gairebé- bona llibreria del Principat de Catalunya.

Acabem amb alguns versos de la cançó dels nans, traduïts, com tot el llibre, pel gran Francesc Parcerisas: 

"Enllà del fred i de boirosos monts / vers coves velles i calabossos fons / ens cal partir ans surti el sol, / a cercar el pàl·lid, encantat or /. [...] Per al senyor elf i el rei antic / tresors ocults de l'or més ric / afaiçonaven. I llum ficaren, / oculta en gemmes, en puny d'espasa / en collars d'argent estels en flor, / i en les corones, dels dracs, el foc. / I així teixien, amb l'art més pura, / la llum del sol i de la lluna."