Voleu saber més coses
del món de Pirènia, el món on es desenvolupa el relat El Fermall del Rei Elf? Voleu fer un petit tast de les tradicions
nadalenques dels occitanesos de Cairàs, Castellroig i la comarca del
Surinyanès? Doncs ací us deixo aquest petit regal nadalenc, lectors de
Cròniques de Neopàtria! Si voleu saber més coses d’aquest món, llegiu El Fermall del Rei Elf, el meu relat que
es pot trobar dins el llibre Començar de
zero i altres narracions. Bon Nadal a tothom!
Tradicions i costums de Nadal del reialme de Cairàs i del
comtat sobirà de Castellroig
Aquest escrit, en
primer lloc, hauria de deixar clar què es celebra per Nadal. Tan Cairàs com
Castellroig són els dos països occitanesos on la religió de la Vera Fe no ha
aconseguit d’introduir-s’hi. Els habitants de Cairàs i Castellroig encara
serven la fe dels seus avantpassats i adoren els Déus Blancs i una colla de
divinitats menors relacionades amb la Natura: reten culte als arbres sagrats,
als esperits de segons quins animals, a les deïtats de les fonts, a les ànimes
dels ancestres, a les divinitats marines... I quan arriben els solsticis donen
les gràcies a la Natura i a diversos dels seus elements, convenientment
sacralitzats, per l’arribada d’una nova estació que renovarà el cicle de la
vida.
El tió
Un dels costums més
estesos pel solstici d’hivern –que els occitanesos de Cairàs i Castellroig
anomenen Nadal- és el de fer cagar el tió. El costum consisteix en el següent:
un tronc o tió és alimentat amb restes del menjar de la família durant unes
quantes setmanes abans de Nadal fins el dia mateix del solstici d’hivern.
Aquell dia els infants de la casa, armats d’un bon pal, bastonegen el tió fins
que aquest tronc sagrat –que representa la força regeneradora de la Natura i la
protecció als membres de la família- caga diversos presents per a les criatures
i també per als adults. Aquesta cerimònia ve acompanyada d’una cantarella que
canta la mainada i que a cada vilatge, vila o ciutat és diferent. Quan ja han
passat els dies de Nadal el tió serà cremat a la llar de foc, fet que
simbolitza el canvi d’estació. Aquest tió desapareix, es converteix en cendra,
que es podrà fer servir d’adobs per als conreus, els quals regeneraran la
terra. I l’any següent un altre tió serà alimentat per la canalla de la casa, i
el cicle tornarà a començar.
Les fogueres de Nadal
En molts indrets del
reialme de Cairàs però sobretot del comtat sobirà de Castellroig, la comarca
del Surinyanès i alguns vilatges dins la Selvatjor, pel solstici d’hivern es
cremen fogueres, que en alguns casos poden arribar a ser veritablement
gegantines. La gent hi porta fustots i andròmines de fusta de tota casta que
seran cremats en una acte que simbolitza la regeneració de la Natura, un pas
més en el cicle de la vida. Els vilatans s’agombolen al voltant de la foguera,
es disfressen de dimonis, hi couen botifarrons, hi canten antigues cançons i hi
ballen balls de bot, sardanes i antics balls rodons, danses procedents d’antics
cultes solars al so del flabiol, el tamborí, la ximbomba i el sac de gemecs. Aquestes
sardanes, que uneixen amb les mans molts balladors, que en alguns casos poden
ser algunes desenes, representen, a través del simbolisme del cercle,
l’eternitat de la Mare Terra i del Temps.
En alguns vilatges
del comtat de Cabreny, al reialme de Cairàs i ben a prop de la Selvatjor, el dia de les festes de Nadal en que la lluna fa el ple
homes i dones dansen balls rodons al voltant de les fogueres, disfressats amb
pells d’animals, representant les bèsties del bosc i de la muntanya, i udolen
com llops a la Lluna, a la deessa Lluna. Tot plegat, també, acompanyat de melodies
ancestrals interpretades per la ximbomba, el flabiol, el tamborí i el sac de
gemecs.
Els pessebres
Un altre dels costums
més estesos arreu de Cairàs i Castellroig són els pessebres. Es tracta de
representacions a petita escala que es fan a les cases d’indrets coneguts per
la família que els realitza, en els quals s’hi desenvolupen una sèrie de fets
ficticis. Aquestes representacions són protagonitzades pels avantpassats ja
traspassats més propers de la família (pares, oncles, avis, fins els besavis, o
fins i tot fills, nebots o néts si aquests ja són morts) i per divinitats
venerades pels seguidors de les Antigues Creences, representades amb forma humana.
Les històries que s’intenten explicar amb aquestes representacions són de
temàtica del tot lliure.
Les figures, tan les
que representen éssers humans com divinitats, són de fang, així com les
figuretes que representen edificis, i els paisatges es construeixen fent servir
molsa per representar l’herba, branquillons que figuren arbres i restes
d’escorça d’arbres diversos, sobretot el suro de les aulines.
Les figuretes que
representen els avantpassats de la família es veneren la resta de l’any perquè
hi ha la creença que contenen una part de l’esperit de la persona traspassada.
La gent de la casa parla a aquestes figuretes, a aquests esperits de la
família, els demana favors i també els demana que vetllin per ells de l’altre
món estant.
(Petit fragment del
llibret de divulgació Tradicions i
costums del reialme de Cairàs i del comtat sobirà de Castellroig, de
l’historiaire de l'Estudi General de Montardit, Cap i Casal del Reialme de Cairàs, Iscle Delpastre)
