Excel·lent. O
gairebé. Aquest és l’adjectiu amb el qual qualificaria “Mig Rei” (editorial
Rosa dels vents), de Joe Abercrombie, primera part de la seva nova trilogia “El
Mar Trencat”. Però anem a pams i, en primer lloc, situem-nos.
Joe Abercrombie,
nascut a Lancaster (Anglaterra) l’any 1974, tot i la seva joventut, és un
experimentat escriptor de novel·les de fantasia èpica. Les obres que havia
escrit anteriorment anaven dirigides al públic adult, amb importants dosi de
violència, sexe i amb uns personatges moralment ambigus difícilment
etiquetables com a “bons” o “dolents”.
Amb la seva
trilogia “El Mar Trencat” Abercrombie ha decidit que vol ampliar el seu públic
cap a un sector d’edat més jove. I com ho ha fet? Elaborant uns personatges
menys ambigus moralment que en les seves anteriors novel·les –tot i que déu
n’hi do!-, fent que aquests personatges siguin una mica més simples o plans, i
reduint les dosis de violència –i repeteixo, déu n’hi do quanta n’hi ha!- i
eliminant qualsevol referència al sexe.
De què va “Mig
Rei”? En Iarvi és el segon fill del rei Uthrik de Gettland. El jove Iarvi té
una malformació de naixement en una mà i és per això que de gran no podrà ser guerrer,
perquè no pot subjectar un escut. El seu futur, doncs, serà el clergat. En
Iarvi serà educat per a ser clergue, i aquesta tasca la portarà a terme una
sacerdotessa, la mare Gundring. L’assassinat del seu pare i el seu germà gran
el converteix en rei de Gettland i l’aboca a jurar venjança contra els
assassins. A partir d’aquí en Iarvi serà traït per éssers estimats i viurà una
sèrie d’aventures que mai hauria volgut protagonitzar.
Totes aquestes
aventures s’esdevenen en un món imaginari que no és el mateix en el qual es
desenvolupen les anteriors novel·les de l’escriptor anglès. Aquest món és
poblat per humans, tot i que sembla que en un passat remot havia estat dominat
pels elfs, els quals sembla que ja han desaparegut en el moment en el qual es desenvolupa
la història de “Mig Rei”.
Hem dit que els
personatges de “Mig Rei” potser són una mica més “plans” que els d’altres
novel·les d’aquest escriptor anglès. Però un Iarvi, protagonista principal de
la novel·la, amb una malformació en una mà, abocat a un jurament de venjança
per l’assassinat del rei –el seu pare- i del seu germà, i que ha de prendre
decisions doloroses i fins a cert punt egoistes durant les seves aventures –el
“mal menor” del qual li parla la seva sacerdotessa, la mare Gundring- no és, ni
de bon tros, un personatge pla. Com no ho és tampoc la capitana esclavista
Shadikshirram, ni la Sumael, companya d’aventures d’en Iarvi. I ara que parlem
de la Shadikshirram i la Sumael, afegim que a “Mig Rei” les dones no són, ni de
lluny, simples comparses dels homes. Ans al contrari. Són dones amb caràcter,
que s’han fet a elles mateixes, dures, violentes, fins i tot.
En definitiva,
ens trobem amb una joia de la fantasia èpica, i ha estat traduïda al català! De
debò, no podeu deixar escapar “Mig Rei”. L’heu de llegir i de ben segur que us
enganxarà. Per cert, el mes de setembre podrem trobar a les llibreries “Mig
Món”, segona part de la trilogia “El Mar Trencat”. Ja en tenim ganes!
