Els mites
clàssics que ens han arribat de l’antiga civilització grega són a bastament
coneguts en el món occidental. Sabem que Zeus era el déu del llamp, el més
poderós dels déus de l’Olimp. Coneixem Hera, la seva esposa, deessa del
matrimoni. I també hem sentit parlar molt de la infinita bellesa d’Afrodita,
deessa de l’amor. I potser fins i tot coneixem Jàson i els seus argonautes, que
amb la nau Argo van navegar fins a la Còlquida per endur-se’n, en una èpica
aventura, el velló d’or, un mite que va portar a la gran pantalla Don Chaffrey
l’any 1963 en un film de culte que ens deixarà per sempre, per exemple, la
lluita de l’heroi i els seus homes contra els esquelets guerrers.
I el mite de
l’Atlàntida. Qui no coneix el mite de la gran civilització que, segons les
històries del món grec clàssic, es trobava en el llunyà Occident, més enllà de
la mar, i que fou castigada pels déus a enfonsar-se sota l’oceà? Un mite, per
cert, recollit per Tolkien, el qual convertí l’Atlàntida en el seu Númenor, la
gran illa-continent engolida per la mar com a conseqüència de l’ira dels déus,
perquè els seus habitants, antany beneïts pels déus, eren massa orgullosos i
volien assemblar-se massa a les divinitats.
En plena
Renaixença, l’any 1878, mossèn Cinto Verdaguer publicà el seu primer gran poema
èpic, “L’Atlàntida”, en el qual hi recull una sèrie de mites clàssics grecs
relacionats amb l’occident del món aleshores conegut, en el qual hi apareix
Hèrcules, el semi-déu, la península ibèrica i l’enfonsament del continent
llegendari.
L’escriptora
Margarida Aritzeta va recollir tot aquest material verdaguerià al costat
d’altres llegendes de la mitologia grega per reescriure’l i novel·lar-lo.
D’aquí en sorgeix una novel·la gairebé homònima amb el poema de Verdaguer,
“Atlàntida” (Columna, 1995), una història d’aventures èpiques que narra les
peripècies del jove Balaig per portar des de la terra dels atlants el lluc de
la vida, la llavor que tornarà la fertilitat i en definitiva la vida a la seva
terra. Balaig tindrà com a company de viatge i d’aventures l’Hèrcules
llegendari, un Hèrcules, però, que no ens mostra llurs atributs de força
sobrehumana. “Atlàntida” és una novel·la d’aventures i de fantasia èpiques, amb
monstres, endevines, bruixes i races fantàstiques, ans també és una novel·la de
creixement i superació personals d’un noi, en Balaig, el qual no té cap recança
a l’hora d’admetre que té molta por, que és un covard, i potser aquest
reconeixement d’un mateix el fa més fort; un noi que s’enamora i pateix un
desengany; un noi que viu i es fa un home.
La novel·la de
Margarida Aritzeta és un homenatge a l’obra de Verdaguer, ja ho hem dit, i a la
mitologia grega, i fa una sèrie de picades d’ullet al nostre país: Barcelona
(la Barca Nona), Pirene i el Pirineu, Calp... i el mateix nom del protagonista
principal, Balaig, és el d’un indret muntanyenc del Canigó, al Conflent;
Nefiac, el nom d’un endeví de la terra pirinenca de Balaig, que l’escriptora
l’ha tret del nom d’un poble del Rosselló; el torrent de Pareis, sa Calobra, la
serra de Tramuntana, indrets de Mallorca...
I una picada
d’ullet també a l’obra de fantasia de Jaume Fuster: l’illa dels Tarongers de la
novel·la de Margarida Aritzeta no deu ser una altra que l’illa de les Tres
Taronges de les fusterianes “Cròniques del Món Conegut”, un reflex de l’illa de
Mallorca.
I què puc dir de
l’escriptura d’aquesta novel·la, del seu model de llengua? La prosa de Margarida
Aritzeta a “Atlàntida” m’ha deixat embadalit, té una cadència gairebé poètica,
meravellosa, que potencia la grandesa de la història i dels personatges i
indrets mítics que hi apareixen. La genuïnitat del llenguatge que fa servir
l’escriptora de Valls és un altre dels grans valors de la novel·la. Res a veure
amb el catanyol, el català castellanitzat, light, sense ànima, que fan servir
una bona colla d’escriptors i traductors del nostre país des de fa una bona
colla d’anys.
Des de Cròniques
de Neopàtria no puc fer una altra cosa que recomanar-vos la lectura d’aquesta
novel·la que, malauradament, és molt difícil d’aconseguir. Potser la podeu
trobar a través del Sistema de Lectura Pública de Catalunya o per internet en
algun web de venda de llibres de segona mà. Des d’aquí emplaço l’editorial
Columna a reeditar aquesta més que magnífica novel·la d’aventures èpiques que
es desenvolupa en el nostre passat més mític i remot.
