“Mitja Guerra” és
la conclusió de la trilogia “El Mar Trencat”, de l’escriptor anglès Joe
Abercrombie. Rosa dels Vents, segell de Penguin Random House, ha tingut
l’encert, i fins i tot la gosadia, de publicar-la en català amb la bona
traducció de Mireia Alegre i Imma Estany.
El nom de la
novel·la ja ho diu tot. En aquest llibre hi trobarem molta guerra, molta. I no
pas a mitges.
A “Mitja Guerra”
les ànsies imperialistes de l’Alt Rei i la seva sacerdotessa de la dessa Única,
la mare Wexen, es materialitzen en la conquesta del regne de Throvenland. La
princesa Skara de Throvenland es veurà abocada a la ingrata tasca de recuperar
el seu país i expulsar-ne en Gilling el Brillant i els seus homes, esbirros de
l’Alt Rei de Casa Skeken.
Pel que fa els
personatges, en Iarvi, de petit va jurar que es venjaria de la mort del seu
pare i el seu germà. Va jurar que els instigadors del seu assassinat ho
pagarien molt car. I a fe que totes les seves accions en aquesta novel·la i en
tota la trilogia van encaminades a complir aquest jurament de Sol i de Lluna.
Per aconseguir aquest bé major, que és la seva venjança, en Iarvi no dubtarà en
cap moment a recórrer a la utilització de tots els mitjans. Emprarà el mal
menor per aconseguir el bé major, llur venjança. En Iarvi serà cruel, intrigant
i manipulador. El seu particular sentit de l’ètica gira al voltant de
l’acompliment dels seus propòsits de revenja. Joe Abercrombie ha aconseguit
construir un personatge complex, alhora que coherent i carismàtic. El gran
protagonista d’aquesta saga.
A més d’en Iarvi,
en aquesta novel·la recuperem anteriors personatges dels altres llibres de la saga:
la reina Laithlin, el rei Uthil, el rei Grom-Gil-Gorm, l’Espina Bathu, en
Brand, en Koll, la Rin, l’Skifr... i n’apareixen de nous com l’esmentada
princesa Skara, en Raith, portaespases d’en Grom, i en Jenner, un corsari fidel
a la princesa Skara. D’aquests tres darrers la princesa Skara i en Jenner són
els més coherents.
L’Skara evoluciona
de ser pràcticament una bleda assolellada a convertir-se en una reina freda i
calculadora, una governant que sap subordinar del tot els seus sentiments a
allò que és necessari pel bé del país i a la raó d’estat. L’evolució d’en Raith
no la veig tan clara. Aquesta ràpida evolució de guerrer assassí i despietat a
persona a qui li repugna la violència gratuïta, evolució que es deu al fet que
s’enamora de l’Skara, la trobo una mica forçada. Com també trobo una mica
forçada l’efímera història d’amor entre aquests dos personatges. Potser una
concessió al fet que la trilogia es dirigeix també a un important públic
juvenil?...
La novel·la comença
amb un ritme frenètic. Aquí trobem el gran Joe Abercrombie. Lluites en un
palau, escaramusses en un bosc sagrat... després el ritme baixa una mica però
l’interès per la història es manté gràcies a la mestria literària de
l’escriptor anglès.
A “Mitja Guerra”
també veurem clarament que aquesta saga es desenvolupa en el nostre món, en un
futur postapocalíptic centenars d’anys després del present, en el qual les
societats humanes es troben en una mena d’Alta Edat Mitjana que recrea algunes
de les característiques de les societats europees de fa més de mil anys
(víkings, bizantins...). En aquesta saga la màgia no és una altra cosa que les
darreres restes de la tecnologia d’avui dia, rescatades per ser emprades en
usos militars.
I ja no us explico
res més. Llegiu “Mitja Guerra”. I llegiu tota la trilogia “El Mar Trencat”, de
Joe Abercrombie, en català. Us la recomano. Val molt la pena. I tant de bo que
aquestes traduccions al català de novel·les de fantasia èpica d’autors
internacionals siguin les primeres de totes les que encara han de venir. A més
d’Abercrombie, ara volem Andrzej Sapkowski, Jack Vance, Tad Williams, Robert
Jordan... Editorials, poseu-vos les piles!