El cert és que
era estrany que un gran seguidor de l’obra de Tolkien com jo encara no hagués
llegit aquesta novel·la curta (o relat llarg?) del Mestre i Creador de la
fantasia èpica contemporània. He de ser sincer, el fet que aquesta història fos
adreçada a un públic juvenil i fins i tot infantil me n’allunyava. Però un bon
dia em vaig decidir a llegir-la i vet aquí que m’ha agradat. Cal dir-ho, la
literatura del Mestre Tolkien mai no ens decebrà. I, un cop decidit, em vaig
posar a cercar-lo. És un llibre descatalogat i difícil de trobar. El vaig
cercar a les llibreries Gigamesh i Chronos de Barcelona i en aquell moment no
el tenien, tampoc. I aleshores em vaig posar a cercar-lo per internet, fins que
el vaig trobar a la llibreria La Retrobada (quin nom més encertat!) del Poble
Nou de Barcelona.
L’edició que
tinc és de la col·lecció Clàssics Moderns d’Edhasa (1988), que en el seu moment
també va publicar “El Silmaríl·lion”. La traducció és de Carles Llorach (sota
la supervisió del mestre Francesc Parcerisas, traductor per antonomàsia de
Tolkien al català) i les il·lustracions d’inspiració medieval són de Pauline
Baynes.
El llibre va ser
publicat originalment en anglès l’any 1949 quan el mestre Tolkien feia dotze
anys que havia publicat “El Hòbbit” i paral·lelament al seu procés d’escriptura
de “El Senyor dels Anells”, que es publicà el 1954.
 |
| Il·lustració de Pauline Baynes |
La història (el
presumpte títol original de la qual és “L’ascens i les aventures meravelloses
del pagès en Gil, Senyor de l’Amansit, Comte de Cal Llangardaix i Rei del Regne
Petit”) s’esdevé en una Gran Bretanya posterior al temps de la dominació romana
i anterior al temps del Rei Artús. El protagonista és en Gil, un pagès de Ham,
un vilatge del Regne Petit. En la història hi apareix un gegant que ve del
salvatge Nord de l’illa i també hi trobarem un drac anomenat Crisòfilax que, en
un moment donat, decideix atacar i saquejar Ham. En Gil serà l’(anti)heroi
d’aquesta història, al costat del seu gos Garm.
El relat (o la
novel·la) té evidents paral·lelismes amb “El Hòbbit” i amb certs aspectes de
“El Senyor dels Anells”. En Gil és un antiheroi, una mica com en Bilbo o en
Frodo de “El Hòbbit” i de “El Senyor dels Anells”, que es troba en una situació
que no desitjava i de la qual mira de sortir-se’n com pot. El Regne Petit em
recorda la Comarca, un territori on la gent hi viu relativament en pau, sense
estretors de cap mena i amb la innocència de qui pot viure sense gaires
temences. Hi trobem un drac i un tresor, com a “El Hòbbit”. També hi trobem un
moliner malintencionat, com a “El Senyor dels Anells”. I la terra, el país de
la història semblen trets de la Terra Mitjana, tot i que en el prefaci ens els
situïn geogràficament i temporalment d’aquesta faisó:
 |
| Il·lustració de Pauline Baynes |
“Els
esdeveniments aquí relatats els hem de situar en algun moment durant aquells
anys llarguíssims, potser després dels dies del rei Coel, però abans d’Artús o
de l’Heptarquia anglesa; i n’és llur escenari la vall del Tàmesi, amb una
incursió al nord-est, cap als límits del País de Gal·les. / La capital del
Regne Petit es trobava, evidentment, on és l’actual, a l’extrem sud-est, però
els seus confins són vagues. Sembla que cap a l’oest, Tàmesi amunt, mai no va
arribar gaire lluny, ni tampoc no ho va fer més al nord d’Otmoor; i els seus
límits a l’est són dubtosos”.
Sembla que Tolkien
es basà en els pagesos de l’Anglaterra central per crear els hòbbits i
l’ambient de la comarca.
Els dibuixos de
Pauline Baynes ens ajuden encara més a submergir-nos en aquest món
medievalitzant que ens recorda tant a la Terra Mitjana i que ens transporta a
aquesta Anglaterra de fantasia amb dracs i gegants (i gossos que parlen!).
Si us agrada
Tolkien “Gil, el pagès de Ham” us farà xalar!
