“Catalunya mítica”, recull de relats de fantasia, terror i ciència-ficció basats en la mitologia catalana

Portada del llibre

A finals de juliol del passat 2014 us vam parlar d’una interessant iniciativa de l’editorial Orciny Press. Es tractava de publicar una antologia de relats de fantasia, ciència-ficció i terror basats en la mitologia i el llegendari catalans.

Finalment, després d’uns quants mesos el projecte sortirà a la llum i aquest Sant Jordi ja tindrem el llibre que n’ha sorgit. S’anomena “Catalunya mítica” i, tal com hem dit, inclou relats de fantasia (també algun de fantasia èpica o de gènere semblant), ciència-ficció i terror. 

De fantasia èpica pròpiament dita tenim “Tymbala Erdal Vrük” –en quin personatge històrico-llegendari català es deu haver basat???-, de Marc Martorell, i de gèneres semblants “Blanca”, de Mercè Bagaria i “La meva vella guàrdia”, d’Ignacio J. Borraz. Ben aviat us els ressenyarem en aquest blog.

Aquest Sant Jordi podreu trobar el llibre a la parada de l’editorial Orciny Press a Barcelona, a l’alçada de la Rambla de Catalunya, 119, i a Consumició Obligatòria (C/ Diluvi, 7).

Tenim ganes de tenir el llibre a les nostres mans i poder-vos-en fer la ressenya!

En aquest enllaç d’aquí sota podeu trobar els punts de venda del llibre per més endavant de Sant Jordi:

Punts de venda de "Catalunya mítica" 

Cròniques de Neopàtria: un any!

La memòria no és una de les meves virtuts, ho haig d’admetre. Fins avui no he recordat que aquest blog ja té un any de vida. Bé, per ser més concrets, ara, un any i 19 dies. Però val més tard que mai, que diuen. I no podia deixar passar més temps per recordar aquesta humil efemèride. 

“Cròniques de Neopàtria” va néixer gairebé de casualitat. Cercant informació per internet sobre obres de fantasia èpica publicades en català me’n vaig adonar que la oferta era força, molt, massa, massa, massa reduïda. Només tenim traduïdes al català les obres –i encara no totes- dels autors més grans. I no es poden trobar molt fàcilment a les llibreries. I també vaig veure que tampoc no tenim cap segell català especialitzat en literatura de gènere que hagi apostat per la literatura fantàstica i èpica en la nostra llengua. I les obres d’aquest gènere que tant ens agrada escrites per autors nostrats són ben poquetes.

Davant d’aquest panorama vaig creure que seria una bona idea crear un blog especialitzat en fantasia èpica en llengua catalana. El meu objectiu era, i és, contribuir, en la mesura de les meves modestes possibilitats, a donar a conèixer al màxim les obres de fantasia èpica en català, tan traduccions com obres escrites originalment en la nostra llengua. I fer bullir una mica l’olla al voltant de la fantasia èpica en català. Que es parli d’aquest gènere i en la nostra llengua, ni que sigui només en cercles reduïts. 

Crec, modestament, que “Cròniques de Neopàtria” és el primer i, almenys de moment, l’únic blog dedicat en exclusivitat a la fantasia èpica en llengua catalana. Si en coneixeu algun altre no dubteu a fer-m’ho saber. Com més serem, molt millor!

Ha estat un any d’anar publicant posts de tota mena. Cada vegada que m’he llegit un llibre –o una saga- de fantasia èpica en català n’he publicat la ressenya. Però a més de ressenyes, he escrit articles sobre temes concrets relacionats amb la fantasia èpica: la seva relació amb el heavy metal, dialectes catalans en la fantasia èpica, els mapes de mons imaginaris en la fantasia èpica, fantasia i estàblishment literari català, Tolkien, els Països Catalans com a matèria de fantasia, i d’altres... Cal crear tot un imaginari relacionat amb la fantasia èpica en català, i entre tots hauríem d'ajudar a crear-lo. I també he publicat notícies sobre el gènere i una entrevista –la única fins ara a l’escriptor Carles Batlle, però ja en faré més...-. El blog també disposa d’una pàgina de Facebook homònima, de manera que també podeu seguir “Cròniques de Neopàtria” a través d’aquesta xarxa social.

I perquè el blog es diu “Cròniques de Neopàtria”? Permeteu-me de recuperar el que vaig escriure en el post de presentació del blog el 22 de març de 2014: “De tothom és sabut que la fantasia èpica és un gènere l’estètica del qual beu directament de les fonts del món medieval europeu, tan de la seva història com de la seva mitologia. Cròniques de Neopàtria ens transporta a un món medieval que ja no existeix, el ducat de Grècia que, al segle XIV, els almogàvers van convertir en català. Podem entendre Neopàtria com un nou món, una nova “pàtria”, un altre món allunyat del nostre present i la nostra quotidianitat.”

Però el blog no seria res sense vosaltres, els lectors que l’aneu seguint, que feu els vostres comentaris, tan en el blog com a la pàgina de facebook. Els vostres comentaris i els vostres “m’agrada”, i l’abast de les diferents publicacions, em donen ànims per seguir endavant en aquesta tasca de donar a conèixer la fantasia èpica en llengua catalana. I si això ha de servir perquè les vendes de llibres del gènere en la nostra llengua pugin, ni que sigui un 0’1%, ja me’n donaré per satisfet. Si volem normalitzar de debò la nostra llengua, l’haurem de normalitzar en tots, absolutament tots els seus àmbits. Espero que “Cròniques de Neopàtria” serveixi perquè algú de vosaltres, lectors del blog, s’animi a fer el mateix que vaig fer jo fa un any, obrir un blog per parlar en la nostra llengua de la fantasia èpica que s’expressa en català.

Espero que aneu seguint “Cròniques de Neopàtria” i la fantasia èpica en català. Moltes gràcies a tots i a totes per aquest any!

“El Jardí de les Palmeres”, de Jaume Fuster. Tercera part de la trilogia "Crònica del Món Conegut"

Tercera i darrera part de la trilogia fantàstica de l’escriptor barceloní Jaume Fuster, “Crònica del Món Conegut”. Ja havíem explicat en les anteriors ressenyes que les novel·les d’aquesta trilogia narraven les aventures del poeta Guiamon d’Adià, el soldat de fortuna Roger d’Adià, la princesa Garidaina de Montcarrà, el criat Poncet i el monjo roget Guiós a l’Illa de les Tres Taronges i al Consell de Batllies. Guiamon, el poeta, exerceix de narrador de la història amb un estil que ens recorda les novel·les de cavalleries, un estil de vegades volgudament ingenu, amb una prosa fluïda i un lèxic ric. 

A “El Jardí de les Palmeres”, Guiamon continua les seves aventures, però ara el seu company de trifulgues èpiques serà Arís, fill de Roger i Garidaina. El Consell de Batllies i l’illa de Montcarrà o de les Tres Taronges es troben assolats per una sequera que té com a conseqüències la fam, la pesta i la violència. Mentrestant, Guiamon és escollit preceptor del petit Arís. En absència dels seus pares, que se’n van al continent a posar ordre a la situació caòtica en què es troba el Consell de Batllies, Arís serà criat i educat per Guiamon i els monjos del monestir dels Rogets de l’Illa de les Tres Taronges. Allí hi passarà la infantesa i part de l’adolescència, però els esdeveniments acabaran portant Guiamon i Arís al Consell de Batllies.

 

En aquesta novel·la, la màgia, les profecies, l’amor i fins i tot un “avenç tecnològic” (l’Ocell Mecànic) formaran part de les aventures de Guiamon i Arís, que els portaran al Jardí de les Palmeres –una terra rica i pròspera que es troba al sud del Consell de Batllies i que ens recorda molt el País Valencià-, en recerca del Secret de l’Aigua que ha d’acabar amb la sequera i ha de dur la pau al Consell de Batllies.

La novel·la –curteta, de 201 pàgines- és un perfecte colofó a la trilogia de la “Crònica del Món Conegut” de Jaume Fuster. Una prova de l’excel·lència literària de la novel·la és que fou premi Ramon Llull l’any 1993. És una llàstima que aquesta novel·la, com “L’Illa de les Tres Taronges” i “L’Anell de Ferro” estiguin descatalogades i s’han de cercar en llibreries de vell. Des d’aquí demanem a qui en tingui els drets que les reeditin, tot fent una promoció adient a la qualitat literària que atresoren aquestes tres obres. Aquí queda dit.