Ahir, dimarts 23
de gener de 2018, va morir Ursula K. LeGuin, una de les més grans escriptores
de fantasia de la història. I perquè ho va ser? Doncs en bona part perquè
traslladà les inquietuds socials que commovien la societat nord-americana de
les dècades de 1960 i 1970 a la novel·la fantàstica i de ciència-ficció. Per exemple,
a la tercera novel·la de la seva saga de Terramar, “La costa més llunyana”,
publicada l’any 1972, hi apareix la problemàtica dels drogoaddictes en un
moment que el món occidental vivia una revolució psicotròpica.
Ursula K. LeGuin,
nascuda a Berkeley (Califòrnia, EEUU) el 1929, aportà a la literatura
fantàstica i de ciència-ficció una mirada femenina i feminista ben primerenca,
de manera que en fou una de les pioneres.
Ha guanyat
diversos premis literaris molt prestigiosos com l’Hugo o el Nebula.
En llengua
catalana, a més dels quatre primers llibres de la saga de Terramar (“Un mag deTerramar”·, “Les tombes d’Atuan”, "La costa més llunyana" i “Tehanu”, editades en català per Edhasa), els
tres primers dels quals hem ressenyat en aquest blog, podem gaudir d’altres
llibres d’aquesta immensa escriptora, com “El món de Rocannon” (Editorial
Bromera) i “La mà esquerra de la foscor” (Pleniluni), de la saga d’Ekumen; altres
novel·les seves publicades en català són “Molt lluny de qualsevol altre lloc”
(La Magrana), “Els desposseïts” (Calaméo)...
Cròniques de
Neopàtria us convida a llegir qualsevol d’aquestes novel·les traduïdes al
català. Podem parlar amb propietat de la saga de Terramar, la ressenya dels
tres primers llibres de la qual podeu llegir en aquest blog.
LeGuin sempre va
defensar que una obra literària és una obra d’art, d’art amb majúscules, i va
ser sempre molt crítica amb els manaires de les grans editorials que mercadegen amb els
llibres, amb els voltors que, sense estimar la literatura, sense valorar l’art
i fins i tot menyspreant-lo, s’han volgut aprofitar de l’esforç dels creadors,
dels escriptors. LeGuin denuncià com el capitalisme salvatge s’estava apropiant
de la literatura nord-americana i com la indústria editorial era cada cop més deshumanitzada
i buida de valors, i com els escriptors han de malviure perquè el capitalisme
els pren injustament una bona part dels beneficis del seu treball.
I com a
conclusió d’aquest article vull reproduir un fragment del discurs que aquesta
escriptora honesta va pronunciar quan va rebre la Medalla per la Contribució a
les Lletres Americanes, durant els National Book Awards de l’any 2014. El text
complet el podeu trobar en aquesta entrada del blog. Na LeGuin diu això:
He tingut una llarga i bona carrera. En bona
companyia. I ara, quan arriba al final, de debò que no vull veure la literatura
dels Estats Units traïda i malbaratada. Els que vivim d’escriure i publicar
volem, i hauríem d’exigir una part justa dels guanys. Però el nom de la nostra
bonica recompensa no és “benefici”. El seu nom és “llibertat”.
