A la fi ha arribat.
Dos anys després de la publicació de la primera part de la trilogia de fantasia
èpica de l’escriptor Carles Vilar, La
pedra de la llum, acaba de sortir al carrer la seva continuació, El camí d’Ainesderion (Ed. Tempore,
2019).
Situem-nos, en
primer lloc. En l’anterior novel·la se’ns presentava un món d’inspiració
mediterrània, en el qual déus, homes i altres races havien conviscut.
Tanmateix, en el present de la història els déus han abandonat la terra,
Khorluith, la terra de les pedres, i els homes, els narthorim i altres races
–tan benèfiques com malèfiques- comparteixen el món. Si a La pedra de la llum havíem conegut trols i dracs a El camí d’Ainesderion hem conegut, per
exemple, els temibles onfuirs i una raça que s’amaga de la resta del món, els
elbaruin, que donen encara més riquesa mitològica a la gran història que fa
temps que va teixint en Carles Vilar.
Un fet molt característic
dels humans d’aquest món és que tenen una pedra interior que inspira la vida de
cada persona.
Pel que fa el
worldbuilding del món de Khorluith, en Carles Vilar ha bastit una història, una
mitologia i un bestiari fantàstic propis, molt característics, amb les
inevitables influències d’altres autors. També cal afegir que l’autor té un
estil literari propi, que el distingeix, amb una especial preocupació a l’hora
de reflectir els pensaments, estats d’ànim i reflexions de cadascun dels
personatges de la història, encara que siguin secundaris.
De la barreja
d’aquest worldbuilding particular i del seu estil literari, en Carles Vilar
aconsegueix transmetre al lector –estic segur que ho fa intencionadament- una
atmosfera mística i de coneixement interior que no és gaire freqüent en la
literatura fantàstica, i s’ha de reconèixer que se n’ha sortit.
En aquesta segona
part de la trilogia el jove historiador Gnefuos, acompanyat d’Eranthur, el
màgic, i de la resta de membres de la seva companyia continuen la gran aventura
començada en les pàgines de La pedra de
la llum en la recerca d’aquesta gemma màgica. Un gran Mal s’està congriant
al sud de Khorluith i els nostres herois es dirigeixen vers el sud, seguint el
camí estel·lar d’Ainesderion, passant tota casta d’aventures que mantenen el
lector enganxat a la història. Gnefuos, durant el viatge seguirà traient
l’entrellat d’antics textos que donin llum a la seva recerca. Una trama,
aquesta, la de l’historiador que esbrina el significat d’antics mots escrits en
el passat, que em fascina, segurament per inclinacions professionals.
 |
| Una de les il·lustracions de la novel·la |
El llibre va
acompanyat d’una colla de magnífiques il·lustracions que han anat a càrrec de
11 Invisibles que donen encara més caràcter i bellesa gràfica a la novel·la. La
il·lustració de la portada, evidentment també a càrrec d’11 Invisibles, és un
molt bon reclam per als possibles lectors del llibre. És ben veritat que els
llibres –i en el cas dels llibres de fantasia això encara és més cert- entren
per la vista. Una bona il·lustració a la portada d’un llibre de fantasia és
tota una invitació per al lector per entrar en un món fantàstic. Faig una crida
als escriptors de fantasia –i a les editorials- catalans a incloure en els seus
llibres portades atractives, amb il·lustracions artístiques, èpiques, i mapes
ben fets, cuidats fins el darrer detall, com ha fet en Carles Vilar a La pedra de la llum i a El camí d’Ainesderion.
Finalment, agraeixo
públicament a en Carles que m’esmenti en els agraïments del llibre. És tot un
detall de part seva.
