Antologia de relats fantàstics basats en llegendes catalanes

Sembla que, a poc a poc, van sorgint iniciatives al nostre país, modestes, potser sí, però significatives i valuoses, encaminades a estendre i dignificar el gènere fantàstic en llengua catalana. Una d’aquestes iniciatives l’està portant a terme Orciny Press, una editorial que vol publicar una antologia de contes fantàstics –contes de qualsevol dels subgèneres de la literatura fantàstica- basats en la mitologia i el llegendari autòctons dels Països Catalans.

D’aquesta manera, tal com hem dit, ajudem a fer més ampli el mercat de la literatura fantàstica en la nostra llengua, i a la vegada posem en valor el llegat cultural del nostre poble, la nostra mitologia i les nostres llegendes en primer lloc, però també la nostra història i el nostre territori, on es desenvolupen els contes de la vora del foc que van inspirar llegendes com les del comte Arnau, l’espasa màgica de Vilardell, les bruixes de Llers, Otger Cataló, els drac de Sant Jordi, els dips, i altres llegendes d’abast més comarcal o local, no tan conegudes arreu però no per això menys valuoses o interessants.

Al web de l’editorial Orciny Press hi trobareu les bases de la convocatòria que us enllaço aquí sota:

http://www.orcinypress.com/convocatoria-dantologia-de-relats-fantastics-en-catala/

També us adjunto l’apartat del web on la gent d’Orciny Press parlen d’aquesta convocatòria:

http://www.orcinypress.com/oberta-la-convocatoria-per-a-una-antologia-de-relats-fantastics-inspirats-en-la-mitologia-catalana/

No us encanteu, perquè només s’admetran textos –recordem-ho, han de ser en llengua catalana!- fins el proper 1 de novembre.

Esperem que tan els textos publicats com l’edició de l’antologia siguin de qualitat i ens facin sentir orgullosos dels nostres escriptors novells de fantasia i de la nostra mitologia i història. Des d’aquest blog desitjo molta sort als escriptors i a l’editorial en la publicació d’aquesta antologia.

“La música del silenci”, nova novel•la de Patrick Rothfuss en català

28 d’octubre. Tots aquells que siguem fans de Patrick Rothfuss i el seu món, els Quatre Racons de la Civilització, ens hem d’apuntar aquesta data. És el dia de publicació en català de “The slow regard of silent things” –“La música del silenci” en la nostra llengua-, una novel·la curta (en l’edició en anglès són 224 pàgines) sobre l’Auri, un personatge femení, estrany i curiós, però molt estimat pels lectors de les novel·les de la “Crònica de l’Assassí de Reis”.

L’Auri viu amagada a les entranyes de la Universitat, oculta en els viaranys subterranis d’aquesta gran institució del saber, indret on farà una profunda i sincera amistat amb en Kvothe. Però atenció, “La música del silenci” no és l’esperada tercera part de la trilogia de la “Crònica de l’Assassí de Reis” –el títol provisional de la qual és “The doors of stone”, “Les portes de pedra”, en català-, sinó una novel·la a part que ocorre en paral·lel en aquest mateix món. En les dues novel·les precedents sobre el món d’en Kvothe no havia quedat gens clar qui era ben bé l’Auri, quins eren els seus orígens i perquè havia triat viure reclosa en el seu propi món subterrani. De ben segur que l’autor ens treurà l’entrellat de molts d’aquests interrogants en la seva nova història.

L’edició en català de “La música del silenci” és, per dos motius, una molt bona notícia per a la literatura fantàstica en la nostra llengua. En primer lloc perquè una editorial com Plaza & Janés a través de Rosa dels Vents, el seu segell en català, aposta per l’edició en la nostra llengua de llibres de fantasia no adreçats principalment al públic juvenil. Això en si mateix ja és molt bona notícia (llàstima, però, que una editorial catalana i en llengua catalana no es trobi en condicions econòmiques de fer-ho). Però a més, l’edició en català es trobarà disponible a les llibreries el mateix dia de la sortida al carrer de l’edició en anglès i en castellà. Què passava fins ara? Que primer sortia l’edició en castellà i unes setmanes, mesos o fins i tot anys després, acabava sortint l’edició en català. Per això les vendes de l’edició en català d’un llibre determinat de literatura fantàstica als Països Catalans sempre eren molt menors al nombre de vendes en castellà. Molts lectors de literatura fantàstica, frisosos per obtenir el darrer llibre d’un dels seus autors preferits, no s’esperaven que sortís l’edició en català, que podia trigar força temps en sortir al carrer, i s’acabaven comprant l’edició en castellà. Doncs ara això ja no serà així. Tindrem disponible el llibre en català des del primer dia.

D’altra banda, i sense menystenir aquesta gran notícia, vull fer una apreciació. La versió en català del títol de la novel·la, “La música del silenci”, és massa curta i simple. No acaba de captar l’esperit del títol original de Rothfuss. Però bé, en les edicions castellana, francesa i brasilera també ho han traduït així. Deu ser cosa de l’editorial.

Tanmateix, tal com ja he dit, l’aparició de “La música del silenci” és una grandíssima notícia per a la fantasia èpica en català i també per al món de l’edició en la nostra llengua. Només falta que confiem en els escriptors i traductors en català. Ara és l’hora que molts lectors adults catalans facin el pas i es comencin a animar a comprar literatura fantàstica en català. Tant de bo que “La música del silenci” hi contribueixi.

Els Països Catalans, matèria de fantasia

El castell de Montgrí

La nostra terra, la nostra gent, la nostra història, la nostra mitologia, les nostres llegendes i els nostres paisatges, poden esdevenir matèria primera per a bastir mons imaginaris per a la nostra pròpia literatura fantàstica. Perquè no? Si J. R. R. Tolkien es va basar en la mitologia nòrdica per a construir la Terra Mitjana i George R. R. Martin pren com a model l’Anglaterra medieval per a la seva “Cançó de Gel i Foc”, la qual s’esdevé als Set Regnes de Ponent o Westeros (però també a Essos, el continent oriental), perquè els escriptors catalans no poden prendre com a referència els paisatges, la història i la civilització catalans per a construir la seva pròpia cosmogonia fantàstica? Bé, de fet, alguns dels nostres literats ja ho han fet. Almenys tres, i ara us en parlaré. Si coneixeu algun altre autor de les lletres catalanes que ho hagi fet us prego que m’ho notifiqueu.

En primer lloc, en Jaume Fuster. Escriptor barceloní traspassat prematurament, guionista, autor teatral i de novel·la negra, va escriure les “Cròniques del món conegut”, una trilogia de fantasia èpica, molt influïda per Tolkien, les novel·les de cavalleries i les llegendes i la geografia dels Països Catalans. Aquesta trilogia estava formada per “L’illa de les Tres Taronges” (1983), que ocorre en una illa que ens recorda moltíssim a Mallorca; “L’Anell de Ferro” (1985), la qual s’esdevé en el Consell de Batllies, un territori que podríem assimilar al Principat de Catalunya; i “El Jardí de les Palmeres” (1993), novel·la l’acció de la qual té lloc en una terra que es basa en el País Valencià. Jaume Fuster, doncs, fou pioner en la nostra literatura a l’hora de convertir la catalanitat en matèria de fantasia.

Més recentment, en Carles Batlle, que fins ara havia estat un reconegut autor teatral, ha encetat un cicle fantàstic, “Les cròniques de Carr-mor”, que situa en un món paral·lel imaginari a l’Alta Garrotxa. De moment n’ha publicat dos volums, “La llegenda de l’impostor” (2012) i “Sota l’ombra del drac de pedra” (2014), que fa unes poques setmanes acaba de sortir al carrer. Totes dues novel·les editades per La Galera. A diferència de les obres de Jaume Fuster, haig de dir que encara no he llegit cap d’aquests dos llibres. Resten pendents. En aquest país fantàstic i paral·lel de Carr-mor (que deu tenir alguna mena de túnel que l’uneix amb el nostre món), hi viuen uns homes que tenen una altra cultura, i hi habita una fauna diferent de la que coneixem, però comparteix amb la nostra Alta Garrotxa uns rius, unes muntanyes, uns boscos i un paisatge nostrats i reconeixibles. La passió per l’excursionisme de l’autor i el seu coneixement dels paisatges d’aquestes muntanyes ha estat la inspiració a l’hora de crear tot un món literari de fantasia.

Finalment, parlaré d’una novel·la de Margarida Aritzeta, “El gorg negre” (Estrella Polar, 2012), que ja vaig ressenyar en aquest blog. Aquesta història es desenvolupa en els paisatges del Montseny, a les comarques de la Selva i el Vallès Oriental, en un món de màgia al qual s’hi pot accedir des del nostre a través del gorg negre del qual es fa esment en el títol de la novel·la.

Com ja hem vist els paisatges, la història i la cultura catalans poden servir d’inspiració literària a l’hora de crear històries èpiques, éssers fantàstics i mons imaginaris. Només ens cal voler conèixer una mica més la nostra terra i llur història i, sobretot, que posem en valor tot allò que és nostre.